STRAVINSKY: REFLEXIONS SOBRE LA PERSONALITAT EN LA MÚSICA

STRAVINSKY: REFLEXIONS SOBRE LA PERSONALITAT EN LA MÚSICA
Igor Stravinsky, declaraciones publicadas en Il Piccolo di Trieste el 23 de abril de 1931,
incluidas en Igor and Vera Stravinsky. A photograph album 1921-1971, Londres, Thames and
Hudson, 1982, pp.21-22.

Quan Stravinsky es posiciona en contra la subjectivitat de l'art hem d'entendre el context en el
qual fa aquesta afirmació. L'any1931, any en que es publiquen aquestes declaracions, Stravinsky és
un músic i un intel·lectual amb una posició clara respecte als moviments estilístics.
El neoclassicisme de Stravinsky s'adhereix als principis clàssics d'equilibri, objectivitat i fredor,
un contrast total amb la música programàtica del romanticisme.
El Romanticisme va desenvolupar la idea de l'originalitat absoluta i de lainspiració artística a
través de la individualitat del geni que crea a partir del “no res”. És a dir, un art purament subjectiu.
Aquesta idea estava en contrast amb la tradició artística precedent. Stravinsky pren una posició
clara en contra del Romanticisme i la individualitat.
Com a reacció l'art contemporani, diu Stravinsky és anti-individualista, refusa l'exaltació
exagerada del sentiment.Però, apunta, que l'individualisme no és el mateix que la personalitat, que
implica sempre la relació amb l'altre.
Situem a Stravinsky entre els neoclàssics, de fet se'l considera com un dels impulsors, quan l'any
1920 li encarreguen el ballet Pulcinella, a partir de temes de Pergolessi. Aquest moment és un punt
d'inflexió en la seva carrera, tal i com ell mateix reconeix. Aquest encàrrec el famirar cap enrere,
aprendre dels clàssics. “Tot i que Diaghilev em va fer fixar en la música de Pergolessi, suggerint-me
que escrivís un ballet basat en ella- que finalment em va encarregar- i, sens cap dubte, aquesta
circumstància em va conduir a una nova apreciació del classicisme del segle XVII, considero que jo
vaig crear la possibilitat de l'encàrrec en la mateixa mesura en que aquest emva crear, i que
Pulcinella, tot i va poder semblar una mica arbitrari aleshores, va ser un pas lògic que havia de fer.”1
Usualment se solen enfrontar els termes clàssic i romàntic, però com afirmen Grout i Palisca:
“la continuidad histórica entre ambos estilos es más fundamental que ningún contraste.”2
Tal com diu André Gidé, compartint la mateixa idea que Stravinsky: “L'obra clàssica no esbella
més que en virtut del seu romanticisme subjugat” 3 Sobre aquest mateix tema, Stravisky es refereix a
Txaikovsky, un compositor molt influenciat per romanticisme. Els temes de Txaikovsky són
romàntics en la seva majoria, així com els seus impulsos. La grandesa de la seva obra és la manera
en la que aconsegueix subjugar aquests impulsos, ordenar-los, en definitiva. En resum, el que conta
1ROBERT CRAFT, Conversaciones con Igor Stravinsky, Madrid, Alianza Editorial, 1991, p.169
2 DONALD J. GROUT; CLAUDE V. PALISCA, Historia de la música occidental 2, Madrid, Alianza Editorial, 2001, p. 733
3 I. STRAVINSKY, Poètica musical, p. 78

per la clara ordenació de l'obra, és que tots els elements dionisíacs que exciten la imaginació del
creador siguin dominats i sotmesos a la llei. Comdiria Nietzsche: “[...] la bellesa està feta de passió
i d'equilibri.”4
La personalitat apareix quan creiem que l'art és superior a nosaltres, més gran; llavors a través
de l'art podem comunicar i transmetre. Si volem expressar amb l'art, el fem petit i li traiem valor.
Segons Stravinsky, la individualitat és presumptuosa, es delecta en la supèrbia envaniment i la
rebel·lió; la personalitatés pudorosa, s'humilia. No hi ha persona sense el “tu”, sempre implica la
relació amb l'altre. L'individu, en canvi, no es pot dividir, és la unitat més petita aplicable a tot, no
només a l'ésser humà.
Stravinsky acostuma a contrastar personalitat i individualitat i incideix al llarg de la seva obra
en aquest punt. Insisteix en diferenciar aquests dos conceptes, aparentment similars però...