Anatomia i fisiologia vegetal

Anatomia i fisiologia vegetal. Rel. Tija. Fulla.

En aquest apartat estudiarem l’anatomia i fisiologia de les plantes, és a dir, la
seva forma, estructura, parts que els constitueixen i el seu funcionament.
Estudiem en aquest capítol el conjunt de vegetals que estan incloses dins el
regne Planta o Vegetal. És a dir, les plantes superiors, plantes amb flor: plantes, arbres,
arbusts, herbes ilianes, que són el grup més abundant de plantes. Es faran una sèrie de
referències als grups de plantes: molses, falgueres i líquens. Es tracten de manera més
detallada les anomenades plantes amb flor, espermatofites i les gimnospermes.
L’estudi de les plantes té un especial interès per nosaltres perquè compleixen
moltes funcions sobre la superfície de la terra: faciliten aliments; matèriesprimeres per
una enorme quantitat de productes: mobles, eines, roba, paper, materials de construcció;
medicaments; són segrestadores del diòxid de carboni de l’atmosfera, reduint l’efecte
hivernacle, alliberen aigua a l’atmosfera desde la terra. Com podem comprovar tenen un
gran interès perquè aprofitem molt bé les seves qualitats. A més presenten una
biodiversitat elevada que té importànciacabdal dins la biologia.
Les plantes estan formades per una part aèria: tija, fulles, flors, fruits, i
l’altre subterrània: la rel. Els vegetals es varen formar dins l’aigua i, posteriorment, en el
procés d’evolució, varen poder colonitzar la terra. Aquest fet condiciona molt la forma i
estructures dels vegetals. Quan habitaven just els ecosistemes aquàtics els seus
intercanvis amb el medi elsfeien directament de cada cèl·lula al medi. Al colonitzar els
sistemes terrestres varen haver d’adaptar les seves estructures per adaptar-se a un medi
ben diferent, especialment pel que fa a la disponibilitat d’aigua. A terra aquesta és
escassa i bona part de les adaptacions dels vegetals al viure a l’atmosfera s’expliquen
amb adaptacions relacionades amb l’economia de l’aigua.
. Perassegurar el subministrament d’aigua a tota la planta és necessari un
sistema eficaç per a fer arribar l’aigua a tota la planta (pensem en el cas de les sequoies
o altres arbres que poden arribar al centenar de metres d’altura), i un bon sistema de
protecció per evitar la pèrdua d’igua per evaporació. El sistema de transport el trobem
en el xilema i el floema. Tot l’interior de la planta estàconnectat a través pels vasos
conductors encarregats de transportar aigua i nutrients a totes les parts del vegetal. El
xilema transporta l’aigua i els ions que són absorbits per les arrels fins a les fulles on es
realitza la fotosíntesi. En aquest procés es produeix matèria orgànica que es transportada
a través del floema a la resta de les parts de la planta que no poden realitzar aquesta
funció i,per tant, depenen de les fulles per aconseguir el seu aliment.
. També els vegetals estan impermeabilitzats per evitar les pèrdues d’aigua en
tota la seva superfície, ho aconsegueixen mitjançant cutícules protectores, pels o
reducció de la superfície de la fulla.

Figura 1. L’organització dels vegetals. Part aèria: tija, fulles; part subterrània: arrels.
Es destaquen els teixitsconductors: xilema i floema i els meristemes: llocs de
creixement dels vetals.
Les plantes tenen capacitat de creixement. Aquest és realitza a partir d’uns
teixits especials: meristemes. Els meristemes van formant teixits diversificats segons les
necessitats de creixement. Estan situats a totes les parts on creixen els vegetals. Són ben
coneguts els que donen lloc a noves branques quan s’han podat lesplantes.

Fig. 2. Situació dels meristemes que
realitzen el creixement de les plantes

La rel
La part subterrània de la planta és la rel. Les seves funcions són subjectar el
vegetals a terra i realitzar l’absorció i transports d’aigua i nutrients minerals des d’el sòl
fins a les part aèria de la planta.

Fig 3. Estructura externa de la rel.
Zona de ramificació en la que es poden...