ANOREXIA

ANOREXIA

L’anorèxia és un conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària que compren períodes de privació d’aliments (anorèxia), alternats en ocasions amb períodes compulsius d’ingesta alimentària i purga (bulímia), associats ambdós períodes a altres trastorns de la conducta alimentària no especificats.
Les persones que tenen anorèxia nerviosa presenten un índex de massa corporal i pescorporal molt inferiors als corresponents a la seva edat, altura i sexe. Aquest baix índex ve donat per la privació alimentaria i per l’abús descontrolat de laxants o diürètics, generació de vòmits i sessions d’exercici extenuants amb la fi de perdre pes.
En tots els casos els pacients no acostumen a ser capaços de reconèixer el seu problema de primesa extrema, donat a que no són conscients delseu estat, negant de forma categòrica la seva condició i inclús aïllant-se de les persones properes perquè consideren que les volen fer engreixar més i que el problema de visió de realitat el té el seu entorn i no ells.
És una patologia de molt poc comuna aparició abans de la pubertat i acostuma a afectar en un major percentatge a les noies, encara que cada cop s’està avançant més l’edatd’aparició. Com a pro-mig es considera que l’anorèxia nerviosa apareix en torn als 17 anys.

TIPUS D’ANORÈXIA

Anorèxia nerviosa restrictiva
es tracta d’un quadre clínic on els pacients aconsegueixen un pes molt baix a causa de dietes molt restrictives i abundant exercici a una intensitat molt elevada.

Anorèxia nerviosa purgativa/compulsiva
Son pacients que recorren de forma puntual o sistemàtica aafartaments o purgues. Existeix un subgrup que no presenta afartaments però si recorren a la purga de forma sistemàtica. Degut a al pèrdua del control dels impulsos propis d’aquest grup, aquests subjectes són més susceptibles de patir una major variabilitat emocional, així com de sucumbir al consum de substancies additives.




CAUSES

És molt complicat establir paràmetres comuns responsables d’aquesttrastorn alimentari degut sobretot al seu component psicològic i a la gran variació de signes i símptomes entre uns pacients i altres.
Els estudis desenvolupats que han intentat determinar la patologia de la malaltia no han estat concloents, apuntant com a origen la suma d’alguns d’aquests factors:

Factors individuals
Hi ha un possible component genètic lligat a la presencia del gen 5HT-2A,detectat en un gran nombre de pacients i activat per situacions de malnutrició.
S’ha detectat també, un augment de l’activitat seroteninèrgica que sembla estar molt lligat a la disminució de la ingesta d’aliments i a alteracions de la conducta.
S’ha relacionat de forma predominant la presencia d’aquesta malaltia amb alteracions psiquiàtriques com depressió o trastorn obsessiu-compulsiu.
Factorsfamiliars
La presencia de l’alcoholisme i trastorns psiquiàtrics en familiars de primer grau (pares i germans).
Factores culturals
Els canons de belles inabastables imposats per la societat i un excessiu culte al cos.
A part d’aquests factors, l’inici de dietes restrictives es un factor principiant de la malaltia.


SIGNES


Existeixen determinants signes i símptomes que fan sospitar que una personapugui estar patint anorèxia, no obstant, el diagnòstic, tractament i seguiment sempre han de ser realitats per un professional sanitari especialista. Aquests signes son:

Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps
Sentiment constant d’obesitat no fundat i desig de seguir aprimant, amb control actiu.
Retràs del creixement i desenvolupament
Alteracions de la menstruació o absència d’aquesta.Realització d’exercicis físics constant i excessiu.
Ús de roba folgada, principalment pantalons.
Evitar menjar en companyia
Dissimular el menjar per no ingerir-lo.
Aïllament progressiu i pèrdua de vincles socials.
Alteracions anímiques que tendeixen a la depressió i la ansietat.
Obsessió pel contingut calòric de tot el que consumeix.
Ús descontrolat de diürètics i laxants.
Baixa autoestima....