Antígona

Salvador Espriu. Antígona
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat desdel primer moment però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials. Els tràgics esdeveniments el van fer caure en una profunda crisi, creiaque el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bàndols per acabar la matança. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya. Durant aquesta època negrava seguir escrivint per evadir-se de l'entorn.
Un mes després de l’entrada dels franquistes, el març del 1939, va escriure la peça teatral Antígona, per parlar del tema clàssic de la lluita entregermans, fet que és el que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya. En aquesta primera edició estan molt presents, en l'autor, els efectes de la guerra. A nivell personal, la guerra civil vasignificà per Espriu la frustració dels seus projectes.
L'any 1947 escriu el prefaci que es publicarà en la primera edició d’Antígona, la del 1955. En ell manifesta el seu desig d'amnistia, de perdó.La superioritat de la llei moral enfront la llei civil (tot el contrari del que succeïa de veritat).
L'any 1964, 25 anys després d ela fi de la guerra civil, Espriu incorpora nous elements a laprimera edició d'Antígona:
El lúcid conseller. Representa el punt de vista d'Espriu després de 25 anys. És irònic, nihilista i igual que l'autor, posa en dubte el resultat del sacrifici d'Antígona. És adir, aquella esperada pau no ha arribat. Espriu en la 1ª edició, mitjançant la veu d'Eumolp, creu que la pau és possible, veu factible l'amnistia i per això, en certa manera, justifica la mort d'unspocs per la salvació de tot un poble. Però 25 anys després, Espriu sap que aquella amnistia no ha arribat mai i incorpora el lúcid conseller per matisar les seves opinions. La ironia d'aquest...