Antígona

http://html.rincondelvago.com/antigona_sofocles_19.html

Prefaci de 1947

Quan va començar a escriure el llibre, no havia arribat encara la famosa Antígona d’Anouilh. Va llegir l’obra en els seus amics i el seu pare (ja mort) i després la va tancar en un calaix. Ara, ha decidit treure l’obre del calaix i fer que els personatges surtin a prendre una mica el sol.
El lector entendrà que estimem(ell i els personatges) Tebes. Però Tirèsias, prediu que serà destruïda. Ell destija amb tot el cor que no passi.

Pròleg
- Hi ha el tòpic de la falsa modèstia: demana disculpes per parlar d’un tema tan tractat ja pel món grec i per si no ha fa tan bé com els altres.
- El Pròleg, és un personatge més.
- Ens posa en antecedents.
- Contextualitza l’obra
- Es demana perdó i ensrefresca la memòria
- La guerra és l’excusa
- Explora la conducta dels personatges que porten a fer el que fan
-
Laios, rei de Tebes, fill de Làbdac, del llinatge de Cadmos es casà amb Iocasta, germana de Creont. Apol·lo, des del seu oracle de Delfos els prohibí tenir fills: el fill que tingués mataria a Laios i causaria la ruïna de Tebes. Laios, no va fer cas i va tenir a Edip atreientl’odi del déu. Per por Laios abandona al seu fill al bosc, però Edip és salvat i creix lluny de Tebes. Un dia, troba el pare desconegut en un camí i el mata, al llarg d’una baralla. Després de passar per l’Esfinx, devoradora d’homes, es casa per consell de Creont amb la reina vídua, la seva pròpia mare. Tenen fills: Antígona i Ismene, Etècoles i Polinices. Al cap d’un temps és revelat a Edip el seudoble crim (que ha matat al seu pare i que s’ha casat amb la seva mare). Iocasta al saber-ho, es penja i el fill es buida els ulls. Reclòs en un racó del palau, solitari, Edip cansat de suportar els mals tractes d’Etèolces i Polinices, maleeix els seus fills barons: d’ell heretaran la discòrdia i la guerra. Mort el pare, els dos germans, reis un any l’un, un any l’altre, segons pacte de Tebes, esdisputen en el poder. Polinices és desposseït dels seus drets i es dirigeix a Argos on esdevé senyor de la vila. Allà planeja la seva venjança. Obté l’ajut del seu sogre i d’altres prínceps i camina amb un exèrcit contra Tebes. Envesteix amb sis campions les portes de la ciutat. Els dos germans es troben davant per davant, lluiten i es donen l’un a l’altre la mort. Caiguts sense descendència, Creont,el nou rei, mana d’honorar la memòria d’Etècoles i priva que Polinices, enemic de Tebes, trobi repòs segons els ritus. Qui desobeeixi això perdrà la vida. Antígona, enterra el cos de nits mig menjat pels voltors. Descoberta és condemnada per crim contra la ciutat. Tirèsias, l’endeví, intenta inútilment salvar-la.
“Ara escolteu les raons dels personatges”

Primera part
- es situa unes horesabans de la lluita, la guerra, contra Tebes.
- Té lloc dins els palaus del reis de Tebes.
- El seu referent és “Set contra Tebes”
- No hi ha acotacions
- L’escenari és mínim.

Es diu que Antígona ha vist el seu germà petit per acabar la lluita.
Discuteixen sobre el futur de Tebes. Antígona ha parlat amb Polinices, però no ha aconseguit i parlarà amb Etèocles per tal de parar lalluita. Etèocles, ara el rei, no veu bé que hagi anat a parlar amb el seu germà perquè li deu fidelitat, ara és el rei. La baralla d’Etèocles i Polinices ja ve de molt enllà, de petits. Antígona anava més de part de Polinices (el petit) però la mare anava més amb Etèocles.
Creont anuncia l’arribada de l’enemic, que ja ha començat a atacar el smurs. Creont fa que lluiti amb Polinices. Ismene anuncia ambles seves paraules la mort entre germans, la mort entre un mateix bassalot de sang i Antígona li diu: has vist com morien els nostres germans. A partir d’ara Creont serà rei, Eurídice (la dona). Creont mana que ja que Etèocles, el rei, és mort per l’esforç que ha fet que se l’enterri però que a l’odiós enemic de la ciutat, Polinices sigui exposat nu als ocells i a la nit. Antígona està en...