antolodia de la poesia universal

ANTOLOGIA DE LA POESIA UNIVERSAL
INTRODUCCIÓ
LA LITERATURA GREGA
Si la bíblia és fonamental per entendre la literatura occidental, també ho és la literatura clàssica grega. Tan cert és que podríem afirmar que l’abecedari conceptual i estètic de la nostra literatura es forjà en l’antiga Grècia. En l’evolució de la literatura grega podem distingir quatre etapes ben diferents.
PERÍODEJONICODÒRIC
S’inicià al segle IX aC fins al començament del segle IV aC,
No se saben gaires coses sobre el naixement de la literatura grega, sorgida a Jònia. Els textos més antics que conservem són la Ilíada i l’Odissea, d’Homer. Malgrat el fet d’haver-se compost en un període arcaic, els textos presenten una gran modernitat i un gran sentit de fusió entre les concepcions religioses i les fabulacionsliteràries de l’època.
Una prova d’això és l’ampli ressò que van tenir les obres homèriques en la tradició literària posterior, fins al punt de constituir la base de les epopeies cantades pels aedes, una mena de recitadors professionals que viatjaven per tot Grècia. Els dos gran temes de l’epopeia són Troia i Tebes.
Juntament amb aquest llunyà precedent de la novel·la es desenvoluparen altresgèneres. Així, en el segle VII aC, Hesíode obrí pas a la poesia didàctica, mentre van irrompre les diferents varietats de la lírica, entre les quals destaquem:
La passió amorosa cantada per l’escola de Lesbos (Safo).
L’epigrama (Simònides de Ceos).
El iambe (Arquíloc).
L’elegia (Teognis).
Les primeres obres en prosa daten del final del segle VI aC i van unides a l’inici del pensament filosòficd’autors com Heràclit o Anaximandre.
PERÍODE ÀTIC
Entre els segles VI aC i V aC, assistim a un dels períodes més fecunds per a la creativitat humana de tots els temps. Després de vèncer en les guerres mèdiques, Atenes va viure la seva època daurada, que coincideix amb la democràcia de Pèricles i l’hegemonia de la ciutat en el terreny de les lletres i les arts.
Una de les mostres d’aquesta puixança vaser l’esclat del teatre. La tragèdia va esdevenir el gènere per excel·lència i arribà en poc temps a una gran esplendor gràcies a les obres d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La comèdia va assolir el seu punt màxim amb Aristòfanes.
La història va esdevenir també un gènere en auge per mitjà dels treballs d’Heròdot i Xenofont, sense oblidar l’oratòria, representada per Demòstenes.
Sobresortí elpensament filosòfic en forma de diàleg amb plató i Aristòtil.
D’altra banda, Aristòtil va reflexionar sobre tot aquest llegat literari i el seu significat e la seva Retòrica, sens dubte un dels textos més influents en la concepció literària d’Occident al llarg de la història.
El lirisme també, i trobà en Píndar un dels seus millors representants.
PERÍODE MEL·LENÍSTIC
Amb Alexandre el Gran, Atenesva veure desplaçada la seva homogènia a favor d’Alexandria. Sota el govern dels Ptolemeus, es va dur a terme a Alexandria una tasca intel·lectual de primer ordre entre el final del segle IV aC i el segle II aC, que va donar continuïtat a antics gèneres com l’epopeia, o va crear nous camins, com la poesia bucòlica de Teòcrit, que tant influí en els tòpics sobre la vida al camp de la literaturaposterior. Es van conrear la filologia i la crítica literària (Arístrac).
PERÍODES ROMÀ I BIZANTÍ
El domini de Roma marcà el declivi de la literatura grega en un període que va des del segle I aC fins al segle IV dC. Lentament, el llatí ca anar ocupant el lloc de primacia cultural que havia ocupat el grec, tot i que es van escriure en grec obre molt importants.
Destaquem-ne, per exemple, laproducció de filosofia moral entorn de Plutarc, Epictet i Marc Aureli. També sobresurt el treball neoplatònics (Plotí) i els apologistes cristians (Eusebi de Cesarea).
A partir del segle IV dC, va ser a Bizanci on continuà la tradició hel·lènica.
El 1453, els savis que fugien dels turcs van portar el saber grec a les corts humanístiques d’Itàlia.
EL MITE
Una de les aparicions més importants de...