Antologia De La Poesia Catalana Ies Salvador Espriu

1. DELS TROBADORS A AUSIÀS MARCH


ELS INICIS

Les mostres més antigues del català les trobem al s.XII en un fragment traduït d’un compendi jurídic visigot, Forum iudicum, i les Homilies d’Organyà. A banda aquests altres textos, sovint es troben paraules catalanes en textos llatins d’aquest mateix segle: o bé per errades comeses, o bé expressament, per voler fer-se més entenedors.

ELSTROBADORS

Entre els segles XI i XIII, a Occitània, es va desenvolupar una literatura culta i refinada, la poesia trobadoresca. La poesia dels trobadors generà el dolce stil novo, base de la lírica de Dante i Petrarca. Aquesta nova literatura distingia entre trobadors i joglars.
Els primers eren alhora músics i poetes, és a dir, eren els compositors dels poemes i de la música que els acompanyariai que després es difondrien cantades per els joglars.
Els trobadors solien ser nobles, i els joglars, que es trobaven a la seva disposició i que feien de portaveus, d’origen humil. No obstant, amb el pas del temps, les cançons evolucionaven i s’adaptaven i es confonia la frontera entre el trobador i el joglar. També trobem a joglars que han arribat a esdevenir trobadors, com en el cas delscatalans Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona.
L’amor era el gran tema de la lírica trobadoresca, és una translació del vassallatge feudal a la literatura, en aquest cas l’amor cortès és el gènere en el què el trobador es declara vassall de la dama (midons) a la qual serveix i promet fidelitat. També trobem altres gèneres relacionats amb l’amor com són: la pastorel·la, l’albada, el comiat, ladansa, o la balada. L’altre gran tema de la poesia trobadoresca eren les tensions feudals amb una composició maliciosa i satírica, el sirventès. Finalment, trobem el plany, de caràcter fúnebre i la tençó o debat, que era una mena de baralla dialèctica entre dos trobadors.
S’hi distingien tres estils: el trobar ric amb aspectes formals en la rima, el ritme i la riquesa lèxica; el trobar clus ambagudesa, enginy i gràcia en el contingut; el trobar leu amb cançons senzilles i sense artifici formal ni conceptual.
Dos dels trobadors catalans més coneguts són Guillem de Berguedà, autor del famós plany que dedicà als nobles de Ponç de Mataplana, i Cerverí Girona, trobador català d’obra més extensa.

RAMON LLULL

Si la poesia catalana havia nascut en el bressol de la tradició provençal, RamonLlull fou el pare de la prosa catalana.
Nasqué a Mallorca al 1232. De jove va compondre poesia de caràcter trobadoresc fins que va decidir dedicar tota la seva vida i obra a la defensa de la fe cristiana i a la conversió dels infidels. Fou un gran viatger persistent en la seva idea. Va fundar una escola de llengües orientals a Miramar per tal que els missioners aprenguessin el idioma i els hi fosmés fàcil la predicació de la religió cristiana.
Fou el primer en escriure en llengua neollatina, cosa que feu enriquir enormement el lèxic i la sintaxi del català, fou un creador del català literari.

LES CRÒNIQUES

A partir de la segona meitat del s.XIII, amb les primeres obres de Ramon Llull, apareixen les anomenades quatre cròniques, textos històrics escrits en català que descriuenl’època de la corona catalanoaragonesa dels s.XIII-XIV: Llibre els Feits, de Jaume I el Conqueridor, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

DEL FEUDALISME A LA CRISI EL SEGLE XIV

Durant l’edat mitjana, l’Església, única institució que sobrevisqué al temps antic i integrat en a estructura piramidal del feudalisme, havia adquirit un gran poder iinfluencia sobre la població. Creà un model de cavaller entregat a la fidelitat de la fe al senyor, la lluita pel bé comú i, mitjançant les croades, te com ha objectiu cristianitzar el món pagà i recuperar la Terra Santa.
A partir de la segona meitat del s.XII, els homes lliures, que havien aprofitat els anys de pau i bonança entre guerres per accelerar el comerç, es van enriquir. Conformaven...