Antologia

1. Quand vei la lauseta mover
La peça “quand vei la lauseta mover” és un poema trobadoresc on es reflexa molt be el concepte de amor trobadoresc, és un símbol de la poesia trobadoresca de la època. El gènere es el motet, escrit al segle XII per Bernart de Vertardorn.
La peça està escrita en occità, idioma de l’antiga Occitània, al sud de frança, als pirineus.
La peça està interpretada per uncantant, una flauta i un llaüt, on el començament el flautista interpreta una introducció fins que el poema comença a cantar-se, i els instruments van acompanyant tota la peça a la veu.
5.- JOSQUIN DES PRÉS LA-SOL-FA-RE-MI

Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1440 - Condé-sur-Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès delRenaixement. Fou un artista cèlebre durant i després de la seva vida, considerat un dels millors músics del Renaixement. Va compondre en diversos gèneres, incloent motets, arranjaments per a missa i cançons franceses i italianes. L'àmplia divulgació de la seva música fou possible gràcies a la invenció de la música impresa a principis del segle XVI, i avui sabem més de la seva música que de la seva vida.Gènere: És una missa vocal religiosa, intervenen cantants masculins com femenins
Formació tímbrica: És una obra en la qual intervenen diferents instruments de corda, la seva tessitura va variant entre greus o agudes, sobre l’agrupació vocal intervenen quartets, i al llarg de l’obra van variant, ja que intervenen veus masculines com femenines
Melodia: Es una melodia acompanyada y adornada ambgaires ornaments, un ritme ràpid...
Textura: hi ha diferents tipus de textures musicals, aquesta missa es una polifònica, contrapuntística ja que té diversos línies melòdiques, amb veus alternatives i repetint el motiu melòdic
Forma: es ternària,ja que la primera i tercera secció son iguals
Tempo: Aquesta missa té un tempo andante i en algunes ocasions adagio
Ritme: el ritme es binari i ternariIntensitat: És la forma musical que estructura la celebració de la litúrgia cristiana. Està estructurada, musicalment, en dues parts: L’Ordinari i el Propi.
- Ordinari: Conjunt de cants que es mantenen fixos en la missa. La lletra d’aquests cants sempre és la mateixa però la melodia pot ser diferent. Els cants de l’ordinari són els següents:Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus/Benedictus, Paternosteri Agnus Dei (també el cant que acompanya l’aspersió amb aigua beneïda al poble, asperges me o vidi aquam).
-Propi: Conjunt de cants que varien en funció del dia litúrgic: feria, festa, solemnitat, diumenge.
Els més importants són: Introito (cant d’entrada), Responsorium/Graduale, Sequentia, Alelluia (en el temps litúrgic de la Quaresma, l’Alleluia es canvia pel Tractus), Offertorio i Communio.Context històric: Va ser cantor de la col·legiata de Saint-Quentin (Aisne) i després, de 1459 a 1472, a la catedral de Milà. L'any 1474 va entrar al servei de Galeazzo Maria Sforza com cantore di Capella. Entre 1476 i 1504, va passar al servei del cardenal duc Ascanio Sforza. Entre 1486 i 1494, va treballar a la capella pontifícia, però va viatjar molt: Milà, Mòdena, Nancy, París, Piacenza...Durant un temps va ser músic de la cort del rei Lluís XII de França, i també mestre de Cor de la catedral de Saint-Quentin l'any 1509. Vers 1500, va deixar Roma per a posar-se al servei del duc de Ferrara, on va romandre fins el 1515. Llavors va ser nomenat canonge a Condé-sur-Escaut, on va residir fins a la seua mort. Entre els seus deixebles si conta el compositor belga Jean Richafort.
L'obra deJosquin Des Prés va gaudir d'una gran difusió arreu d'Europa, principalment gràcies a la incipient impremta musical, ja que va ser un dels compositors més editats per l'editor venecià Ottaviano Petrucci . Mestre del contrapunt, va ser el primer gran músic del Renaixement i un dels creadors de la cançó polifònica. Fins l'any 1485, va utilitzar sobretot el contrapunt melismàtic a la manera de...