Anàlisis Metrópolis
Páginas: 5 (1066 palabras)
Publicado: 28 de agosto de 2011
Metropolis (1927)
Direcció: Fritz Lang
Intèrprets: Gustav Fröhlich, Alfred Abel, Rudolf Kleine-Rogge, Brigitte Helm
Productora: UFA
Guió: Thea von Harbou
Música: Gottfried Huppertz
Durada:1h 58min
País: Alemanya
Genere: Ciència ficció
Producció de cinema mut, emmarcada dins el període d’estabilització del cinema expressionista alemany, la qual malgrat no va tenir gaire acceptació delpúblic, es va considerar com un dels films més representatius d’aquest moviment d’avantguarda.
Fritz Lang inspirat per un viatge que va fer a Nova York, va quedar tan impressionat per els gratacels, que li va demanar a la seva dona que escrigués el guió d’aquesta pel.licula futurista. Sembla que l’esforç amb l’estètica del film i els efectes especials van tenir més importància a l’hora deproduir-la més que el propi contingut, que tot i que hi ha idees interessants Marxistes, d’una societat obrera oprimida per una societat burgesa que domina la ciutat on viuen, a més de la importància que adquireixen les màquines per el progrés amb una conseqüent alienació del home, hi ha una idea que sembla ficada amb calçador. Aquesta idea social nacionalista de col·laboració entre classes socialsmés que lluita entre elles que es repeteix tant a l’inici de manera escrita com al final del film amb la representació dels protagonistes no pareix que aporti realment una base argumental seria, si no més bé un interès personal de la dona de Fritz Lang que formava part del partit nacionalista dels treballadors d’Alemanya. Fritz Lang es va concentrar més amb l’estètica del film i els seus efectes, mésque en l’argument la qual cosa es nota clarament.
Guió Audiovisual
El guió és no realista, ambientat en el futur, malgrat pren part l’història gòtica com de llegenda on un esser artificial pren vida. Té una estructura clàssica de desenvolupament – nus i desenllaç, on a una ciutat futurista del 2026 la classe obrera viu sotmesa baix el poder de la classe pensadora. La seva vida passa fentfeines completament alienadores en llargs torns amb màquines que controlen l’energia i subministres de la ciutat, mentre la classe pensadora s’enriqueix gracies a ells.
La classe obrera acabarà rebel·lant-se contra les màquines i contra la societat opressora, quan la seva guia espiritual, Maria, es suplantada per un robot creat per Rotgang, al servei de Fredersen, director de la ciutat. Al mateixtemps mogut per l’amor, el fill de Fredersen en la recerca de Maria, descobrirà el mon subterrani i l’estat en el que viuen els treballadors. Intentant canviar la seva sort i rescatar a Maria aconseguirà finalment acabar amb el malvat inventor Rotgang, salvar als nins de la ciutat i també que la societat obrera es relacioni i col·labori en igualtat amb la societat pensadora.
El moviment decàmera
Es troben enquadraments significatius, com per exemple en elipsis quan Maria es perseguida per Rotgang a les catacumbes per ser segrestada i aquest no es veu directament si no que es veu el llum de la llinterna que porta. També és un planol subjectiu, ja que la càmera enquadra com si fos la visió del personatge. Aquest efecte provoca una gran tensió dramàtica. També es troben enquadramentsen sinècdoque quan al moment de deliri de Freder s’enquadren imatges de mort, calaveres, guadanyes, i persones, simbolitzant la mort i el perill que estan a punt de viure.
Destaquen principalment els plànols generals, dels quals hi ha un gran nombre d’ells, sobretot quan hi ha una gran quantitat d’extres en el cas dels obrers, amb disposicions físiques en l’espai molt estètiques, molt teatrals.També son molt descriptius els primers plànols de les màquines i el seu funcionament a l’inici del film.
Criden l’atenció les dues vegades que Lang utilitza plànols d’imatge múltiple per crear una sensació de deliri, dramàtica i de aclaparament. Més que múltiple quasi li podriem dir de visió de mosca, ja que apareixen infinitat de plànols distints, des de ppp’s dels ulls, cares de persones...
Direcció: Fritz Lang
Intèrprets: Gustav Fröhlich, Alfred Abel, Rudolf Kleine-Rogge, Brigitte Helm
Productora: UFA
Guió: Thea von Harbou
Música: Gottfried Huppertz
Durada:1h 58min
País: Alemanya
Genere: Ciència ficció
Producció de cinema mut, emmarcada dins el període d’estabilització del cinema expressionista alemany, la qual malgrat no va tenir gaire acceptació delpúblic, es va considerar com un dels films més representatius d’aquest moviment d’avantguarda.
Fritz Lang inspirat per un viatge que va fer a Nova York, va quedar tan impressionat per els gratacels, que li va demanar a la seva dona que escrigués el guió d’aquesta pel.licula futurista. Sembla que l’esforç amb l’estètica del film i els efectes especials van tenir més importància a l’hora deproduir-la més que el propi contingut, que tot i que hi ha idees interessants Marxistes, d’una societat obrera oprimida per una societat burgesa que domina la ciutat on viuen, a més de la importància que adquireixen les màquines per el progrés amb una conseqüent alienació del home, hi ha una idea que sembla ficada amb calçador. Aquesta idea social nacionalista de col·laboració entre classes socialsmés que lluita entre elles que es repeteix tant a l’inici de manera escrita com al final del film amb la representació dels protagonistes no pareix que aporti realment una base argumental seria, si no més bé un interès personal de la dona de Fritz Lang que formava part del partit nacionalista dels treballadors d’Alemanya. Fritz Lang es va concentrar més amb l’estètica del film i els seus efectes, mésque en l’argument la qual cosa es nota clarament.
Guió Audiovisual
El guió és no realista, ambientat en el futur, malgrat pren part l’història gòtica com de llegenda on un esser artificial pren vida. Té una estructura clàssica de desenvolupament – nus i desenllaç, on a una ciutat futurista del 2026 la classe obrera viu sotmesa baix el poder de la classe pensadora. La seva vida passa fentfeines completament alienadores en llargs torns amb màquines que controlen l’energia i subministres de la ciutat, mentre la classe pensadora s’enriqueix gracies a ells.
La classe obrera acabarà rebel·lant-se contra les màquines i contra la societat opressora, quan la seva guia espiritual, Maria, es suplantada per un robot creat per Rotgang, al servei de Fredersen, director de la ciutat. Al mateixtemps mogut per l’amor, el fill de Fredersen en la recerca de Maria, descobrirà el mon subterrani i l’estat en el que viuen els treballadors. Intentant canviar la seva sort i rescatar a Maria aconseguirà finalment acabar amb el malvat inventor Rotgang, salvar als nins de la ciutat i també que la societat obrera es relacioni i col·labori en igualtat amb la societat pensadora.
El moviment decàmera
Es troben enquadraments significatius, com per exemple en elipsis quan Maria es perseguida per Rotgang a les catacumbes per ser segrestada i aquest no es veu directament si no que es veu el llum de la llinterna que porta. També és un planol subjectiu, ja que la càmera enquadra com si fos la visió del personatge. Aquest efecte provoca una gran tensió dramàtica. També es troben enquadramentsen sinècdoque quan al moment de deliri de Freder s’enquadren imatges de mort, calaveres, guadanyes, i persones, simbolitzant la mort i el perill que estan a punt de viure.
Destaquen principalment els plànols generals, dels quals hi ha un gran nombre d’ells, sobretot quan hi ha una gran quantitat d’extres en el cas dels obrers, amb disposicions físiques en l’espai molt estètiques, molt teatrals.També son molt descriptius els primers plànols de les màquines i el seu funcionament a l’inici del film.
Criden l’atenció les dues vegades que Lang utilitza plànols d’imatge múltiple per crear una sensació de deliri, dramàtica i de aclaparament. Més que múltiple quasi li podriem dir de visió de mosca, ja que apareixen infinitat de plànols distints, des de ppp’s dels ulls, cares de persones...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.