Apolo Y Dafne (Catalá)

2on A batxillerat Ies Ramon Casas i C.

Hª de l’art

ELF

Apolo i Dafne

Fitxa Técnica
Títol : Apol·lo i Dafne
Autor : Gian Lorenzo Bernini
Cronologia : 1622-1625
Tipologia : Escultura exempta
Material : Marbre
Mides : 2.43 m d’altura
Estil : Barroc
Tema : Mitològic
Localització : Galleria Borghese a Roma

Biografia de l’autor

Bernini, pintor, escultor i arquitecteitalià, conegut a França pel sobrenom de “el cavaller Bernin”. Va néixer a Nàpols el 1598; va morir el 1680. Fill de Pedro Bernini, escultor mitjà, va donar a conèixer molt aviat les seves excel·lents condicions, que als vuit anys li van permetre treballar un cap en marbre. Presentat pel seu pare al pontífex Pau V, va dibuixar, a precs d'aquest, un Sant Pau en mitja hora. El papa li va regalar,com a recompensa, dotze medalles d'or, i li va recomanar al cardenal Mateu Barberini dient-li: «Aquest nen arribarà a ser el Miguel Ángel del seu segle.» Mateu va protegir, en efecte, a Juan Lorenzo, concedint-li la dignitat de cavaller i la plaça de director arquitecte de Sant Pere, i quan Barberini va ocupar la cadira pontifícia amb el nom d'Urbà VIII, Bernini va executar per aquest el dosser deSant Pere, i va decorar amb urnes i estàtues les quatre columnes que sostenien la cúpula del monument . Aviat els enemics de l'artista van trobar mitjà de censurar per haver-se obert algunes esquerdes en aquella obra, però Lorenzo va fer callar les murmuracions de l'enveja construint al palau Barberini una superba escala de cargol. Menys afortunat en altres treballs posteriors, es veié objecte deles prevencions del papa Innocenci X, necessitant la influència de Ludovisi, nebot del pontífex, perquè aquest li confiés l'execució d'una font sobre la qual havia de col·locar un obelisc trobat en les ruïnes del circ de Caracalla.

2on A batxillerat

Hª de l’art

ELF

L'obra clàssica de Lorenzo és la columnata que per encàrrec d'Alejandro VIII va aixecar a l'entrada de Sant Pere de Roma,i és també notabilíssim seu púlpit de Sant Pere, admirablement treballat en bronze. Crida a París (1665) per un autògraf de Lluís XIV, va fer el bust del rei i va traçar els plans per a la conclusió del Louvre. De retorn a Itàlia, després d'haver rebut grans proves de la generositat del monarca francès, va executar als setanta anys la tomba d'Alexandre VIII. Als 80 va acabar un Crist que la reinaCristina no va voler acceptar, perquè no li era possible pagar aquella obra com es mereixia. Això no obstant, l'artista es la va llegar més tard. A la seva mort va deixar al Summe Pontífex un quadre, una estàtua de la Veritat i una fortuna de dos o tres milions. Se li va donar sepultura amb inusitada pompa a la basílica de Santa Maria la Major. Si les seves extraordinàries dots artístics li vanatreure l'admiració dels seus contemporanis, el seu expansiu caràcter li va guanyar les simpaties dels qui el van conèixer. Home d'estatura més que mitjana, semblant alegre i aire expressiu, encantava amb la seva conversa, esquitxada de sentències, paràboles, historietes i frases enginyoses. Ardent patriota, poques vegades van sortir dels seus llavis elogis que no fossin dirigits als homes del seupaís. La crítica, el rectifiquen el judici laudatori que sobre Bernini va formular la seva època, ha incorregut en l'extrem oposat, i per buscar defectes ha oblidat les grans qualitats de l'artista italià. Lorenzo posseïa una fàcil concepció, però en executar el concebut, no sempre aconseguia obtenir la puresa que constitueix el principal mèrit de les arts que conreava, i així, era sovintincorrecte i afectat. En l'arquitectura va estar, en general, més feliç, ja que va respectar els ordres, no va alterar mai les formes ni les parts essencials d'aquesta bella art, va mostrar un estil noble, encara que no sever, i, en suma, no va produir sorprenents belleses, però tampoc va caure en greus faltes. Finalment, si figura amb just títol entre els primers mestres, és perquè la magnificència i...