APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

7) APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és autor d’una ingent obra poètica que comença a publicar a partir de 1953, però cal tenir en compte que abans de 1970 sols havia aconseguit publicar quatre llibres: Ciutat a cau d’orella, 1953; La nit, 1956; Donzell amarg, 1958 i L’amant de tota la vida, 1965. La resta de la seua obra, més de centtítols, encara que molt anterior, es publica a partir de 1970, moment en què el poeta comença a tenir projecció pública.
En la seua primera producció poètica aporta a la lírica dominant durant els anys cinquanta un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial; i també incorpora a la poesia la realitat quotidiana personal i compartida de la postguerra, amb unavisió testimonial i crítica. La seua expressió poètica era diferent al que era habitual, ja que sovint buscava el trencament amb la tradició coetània immediata i la suplia enllaçant amb la tradició més clàssica (escriptors medievals com March, Roig o Corella, o els grans poetes llatins com Horaci o Ovidi). Era un poeta que s’havia convertit en cronista de les seues vivències quotidianes o imaginadesen la postguerra, temps de caos i catàstrofe.
Estellés barreja intencionadament en la seua poesia estils, registres, tradicions. Domina tant la fidelitat a la tradició com la seua subversió, per això és tan important en la seua obra la paròdia, la ironia o la sàtira. Podem veure, per exemple, que en la seua versificació usa des de sonets i decasíl·labs fins a poemes visuals, passant per cançonspopulars; també crea textos que anomena elegies, odes, èglogues o oficis, testaments, lletres, etc. Veiem com combina un gran lirisme i la narrativitat més quotidiana; l’idealisme i el realisme més cru; o la llengua culta i acurada amb la col·loquial.
En l’obra poètica d’Estellés trobem tres eixos temàtics: la poesia amorosa, la poesia cívica i la poesia quotidiana, que s’interfereix amb lesaltres dues. L’amor és idil·li, fidelitat i sentiment, però a la vegada sensualitat i erotisme, sexe i vivència personal i col·lectiva en un moment de gran repressió. La poesia cívica arrela en la terra pròpia, el seu lligar en el poble; Estellés es compromet amb la realitat del seu país. La poesia quotidiana és la plasmació dels instants feliços i de les sensacions de les coses menudes primàries isatisfactòries; però també és una fixació escrita del caos que hi ha en la postguerra: la fam, el dolor, la misèria, la pena i, sobretot, la mort. Així ens mostra una realitat frustrant que sols el desig i la imaginació poden tractar de superar.

BIOGRAFIA I PRODUCCIÓ POÈTICA (SUPLEMENT)
Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys méstard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomena "de combat". La guerra fa que deixe els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... Acabada la guerra, va començar a treballar...