Apuntes De Estadistica

T.0.: Introducció a la quantificació en Geografia
0.1.: L’ús de les tècniques quantitatives en Geografia.
0.2.: La revolució quantitativa.
0.3.: Definició d’Estadística i el seu llenguatge.


0.1. L’ús de les tècniques quantitatives en Geografia
A partir de les ultimes dècades, sobretot a partir de la II Guerra Mundial, s’estén en les ciències socials, l’enfocament quantitatiu.L’estadística es utilitzada de forma freqüent en l’estudi geogràfic.
L’estudi del geògraf és fonamentalment espacial, ja que estudia la distribució dels fenòmens en l’espai. La observació del territori feta pel geògraf és denomina fet o fenomen geogràfic es tracta d’una característica referida a una localització. Si s’observa el mateix fenomen (per exemple la temperatura) en diferents llocs, aquesta varia.El geògraf estudia aquestes variacions mitjançant la cartografia. La informació es organitzada en una matriu geogràfica la qual consta d’una sèrie de característiques que es disposen en les files i de localitzacions disposades a les columnes.

Mareseme Noguera Osona
Temperatura
Precipitacions
Superficie


Escala de variables geogràfiques
Nominal:
Els números no impliquenordre. No poden ser operades. P. ex.: Guia telefònica, codi postal o en el cas següent, especies d’arbres.

Ordinal:
Els objectes mostren un numero que nomes es correspon l’ordre per comparació a l’anterior i al següent. No poden ser operats. P. ex.: fertilitat de la terra.

De mesura per intervals:
La diferencia entre els números es significativa però no comença per 0. Es pot restar però nodividir. P. ex.: Temperatura (el valor del 0 absolut és – 273º).

De proporcions o de raons o de ratios:
Si que es parteix del 0 absolut. La diferencia entre números es significativa i es poden operar. P. ex.: L’altura de les persones o les precipitacions de pluja.



0.2. La revolució quantitativa:
Els inicis de la geografia es remunten (inconscientment) als inicis de la humanitat,degut a la necessitat de l’home de buscar i recordar els bons llocs per a assentar-se,trobar aliment...
Els primers en definir la geografia foren els grecs: “gé” = la terra i “graphien”= descripció.
D’aquesta definició ja s’entén la geografia com a ciència quantitativa, ja que es basa en l’enumeració , el desenvolupament de models i teories i l’establiment de relacions entre fenòmens geogràfics.Al segle II aC., a la biblioteca d’Alexandria, Eratostenes fou el primer en aproximar la longitud de la circumferència de la terra la qual calculà que feia uns 46.000 km (en realitat son 40.075 km).
Quatre-cents anys després, el segle II dC, Ptolomeu intenta crear un sistema de coordenades, basat en la latitud i la longitud, per situar la localització dels fenòmens geogràfics.
Durant l’EdatMitjana (més ben dit durant uns 2000 anys) la geografia fou purament descriptiva, no quantitativa. Aquesta etapa durà fins la Il•lustració (s. XVIII-XIX)quan els alemanys Alexander von Humboldt (1769-1859) i Carl Ritter (1779-1859) senten les basses de la geografia moderna. Volien que la geografia fos explicada per la qual cosa necessitaven convertir-la en ciència. El primer que feren fou intentarrecopilar i organitzar els coneixement s geogràfics que es tenien fins aleshores i intentar quantificar els fenòmens geogràfics. Von Humboldt descobrí en un viatge a Sud-Amèrica la corrent que porta el seu nom la qual es desplaça cap el nord refredant la costa del sud-oest de Sud-Amèrica. Von Humboldt creà els fonaments de la geografia moderna mitjançant la quantificació i la recerca decausalitats. El principal error comès per aquests “pioners” fou el d’intentar abraçar un camp d’estudi massa ample, que anava des de l’astronomia fins a la geologia o la botànica.
Ferdinand von Richtofen (1833-1905) pren la decisió de reduir l’àrea d’estudi de la geografia a la superfície de contacte entre la troposfera (13 km) i l’alta litosfera (l’escorça terrestre, 40 km, i la oceànica, 4 km)....