Apuntes lipidos primero batx

ELS LÍPIDS
Amb el nom de lípids (del grec lypos, grassa) denominem a un grup de compostos
orgànics formats per C, H, i O majoritàriament, i ocasionalment N, P i S. Amb
característiques químiques diverses, però propietats físiques comunes:
• poc o gens solubles en aigua,
• solubles en dissolvents orgànics (èter, benzè, cloroform, acetona, alcohol).
Característiques:
- són molt més reduïdesque els glúcids la majoria dels seus C estan en la forma CH2
i no com a CH-OH com en els glúcids. Aquest fet fa que siguin una bona reserva
energètica
- es poden oxidar més que els glúcids s’obté més energia en la seva oxidació
- ocupen poc espai
no tenen grups –OH, per tant, no poden enllaçar-se amb
molècules d’aigua, i per tant, es poden empaquetar més
Funcions dels lípids (general pertots ells):
-

-

-

actuen com a combustibles (producción de calor metabólico) (ex: àc. grassos)
actuen com a reserva energètica (ex: triacilglicèrids)
- animals: teixit adipós (grassa)
- vegetals: en l’albumen de les llavors (olis)
formen membranes cel·lulars (bicapes lipídiques) (ex: fosfolípids i colesterol)
actuen protegint els òrgans
- animals: exoesquelet insectes, pell i pèldels vertebrats
protecció mecànica (en ronyons, mans...)
- vegetals: impermeabilitzen les fulles
actuen com a aïllants tèrmics (capa de greix sota la pell disminueix la pèrdua de
calor) – foques, ossos polars, balenes..
actuen com a reguladors (algunes vitamines (A, E, D, K) i algunes hormones)

Bicapa lipídica

Classificació dels lípids:

1. ÀCIDS GRASSOS (lípids saturats i insaturats)-

són cadenes lineals de carbonis reduïts (tenen H2) amb un grup carboxil (
)
en un extrem
es diferencien entre si segons:
o el nº de carbonis sempre nº parell (els més abundants tenen entre 16
i 18 carbonis)
o la posició i el nº d’enllaços dobles. Segons això, es diferencien en:
lípids saturats: 0 enllaços dobles (se dice que está "saturado"
porque la cadena posee todos los átomos dehidrógeno que
puede llegar a acomodar)
flexibles i sòlids a Tª ambient
(en greixos d’animals de sang calenta)
lípids monoinsaturats: 1 enllaç doble – es forma un colze
rígids i oliosos
lípids poliinsaturats: més d’1 enllaç doble – més d’un colze
rígids i oliosos
(oli d’oliva, de girasol, de soja... en peixos
blaus són els bons!)

Saturat

monoinsaturat

Poliinsaturat

Propietatsdels àcids grassos:
-

-

Físiques:
o Solubilitat: són amfipàtics, és a dir, que el cap de la molècula és hidròfil
(-COOH) i la cadena és hidròfoba (grups -CH2- i -CH3 terminal).
En aigua formen micel·les.

o Punt de fusió: a Tª ambient els àc. saturats (greixos) sòlids
àc. insaturats (olis) líquids
Químiques:
o Esterificació: l'àcid gras s'uneix a un alcohol per enllaç covalentformant
un éster i alliberant una molècula d'aigua

o Saponificació: Reaccionen els àlcalis o bases (NaOH) donant lloc a una
sal d'àcid gras que es denomina sabó.

L'aport de sabons afavoreix la solubilitat i la formació de micel·les
d'àcids grassos. Gràcies a aquest comportament amfipàtic, els sabons es
dissolen en aigua donant lloc a micel·les monocapes, o bicapes si
posseeixen aigua en elseu interior.

Àcids grassos més importants per la nostra salut:

Perquè és important menjar peix?

2. LÍPIDOS SAPONIFICABLES (acilglicèrids, fosfoglicèrids i ceres)
2.1 Acilglicéridos (grasas, mantequillas y aceites)
Son ésteres (
) de glicerol (alcohol) unidos a ácidos grasos, formados mediante
una reacción llamada esterificación. (el grupo –COOH del ácido graso se pierde en
dichareacción)
Una molécula de glicerol (glicerina) puede reaccionar con hasta tres moléculas de
ácidos grasos, puesto que tiene tres grupos hidroxilo (las cadenas carbonadas de los
ácidos grasos que reaccionan con el glicerol, pueden ser saturadas o insaturadas).

Los acilglicéridos presentan las siguientes características:
-

Insolubles en agua

forman micelas en el agua

-

son la...