Apuntes Pensamiento y Cultura Contemporanea
Páginas: 125 (31150 palabras)
Publicado: 30 de agosto de 2011
Pensament i Cultura Contemporània
Tema 1: Aspectes generals. Història i historiografia cultural. Tradició i noves tendències.
El terme de contemporaneïtat prové del terme contemporani, el significat del qual vol dir: existent a la mateixa època/que és actual. Però, també descriu una franja de temps històric determinat, per tant un període històric concret serà contemporani.
L’ÈpocaContemporània comprèn un total de 220 anys, aquesta va ser precedida per l’Època Moderna (s. XVI-XVIII) i els seus límits serien la Revolució Francesa/Revolució americana/Revolució anglesa fins l’actualitat.
El terme Cultura ha estat definit com el conjunt de totes les formes, models o patrons, explícits o implícits, a través dels quals una societat regula el comportament de les persones que laconformen. D’altra banda, segons George Mosse, és l’estat o hàbit mental (pensament) que pot convertir-se en una forma de vida (acció), íntimament vinculada als reptes i dilemes de la societat contemporània. Des d’un altre punt de vista es pot dir que la cultura és tota la informació i habilitats que posseeix l’ésser humà.
* El 1982, la UNESCO, va declarar: ...que la cultura da al hombre lacapacidad de reflexionar sobre sí mismo. Es ella la que hace de nosotros seres específicamente humanos, racionales, críticos y éticamente comprometidos. A través de ella discernimos los valores y efectuamos opciones. A través de ella el hombre se expresa, toma conciencia de sí mismo, se reconoce como un proyecto inacabado, pone en cuestión sus propias realizaciones, busca incansablemente nuevassignificaciones, y crea obras que lo trascienden.
(UNESCO, 1982: Declaración de México)
D’altra banda, el terme Societat ha estat caracteritzat com a conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat, o com a mínim comú denominador d’un grup de població en el que estan d’acord en elmateix discurs el qual comparteixen, el mateix estat mental (límits mentals d’aquella època).
La mentalitat de cada època ve determinada en diferents graus d’elaboració i l’estudi i anàlisi de com succeeixen els canvis de mentalitat. A una mateixa societat pot haver diferents cultures (musulmanes, hindús, tribus urbanes…).
Els punts de vista, valors i discurs són molt semblants entreindividus, sense tenir en compte el grau de sofisticació. El canvi de mentalitat és un procés del qual els individus que hi prenen part de vegades no en són conscients. La història de la cultura no es pot fer al marge dels canvis socials. L’element dinàmic és molt important en les societats.
La història cultural té una tradició molt escassa, tot i que s’han estudiat elements per separat. El positivisme(s. XIX) justifica els estats mitjançant la història política, molt restringida. Els elements culturals eren subsidiaris.
L’alternativa al positivisme fou el marxisme, que planteja que per conèixer l’evolució de les societats s’ha de conèixer l’evolució material i de les estructures de producció. La cultura també era subsidiària, un reflex en els canvis materials.
La preocupació per aqueststemes comença als 1960-1970 amb l’escola dels Annals: plantegen com a objecte d’estudi la història de la societat. A la dècada del 1990 es perfila un estudi d’història cultural que entra en la definició de Mosse.
Segons Jean François Sirinelli la Cultura: són formes de representació del món que es donen en el sí d’un grup humà, la naturalesa del qual pot variar segons la gestació, expressió itransmissió d’aquestes formes de representació (història cultural).
Sirinelli estudia les representacions i formes de representar el món que es dona en un grup humà, la natura del qual pot variar, així:
Formes de representació cultural segons Sirinelli:
- Món sublimat o figurat: el de la ficció, el que es vincula més a l’idea de l’art, és tot allò que sorgeix de zero, que és...
Tema 1: Aspectes generals. Història i historiografia cultural. Tradició i noves tendències.
El terme de contemporaneïtat prové del terme contemporani, el significat del qual vol dir: existent a la mateixa època/que és actual. Però, també descriu una franja de temps històric determinat, per tant un període històric concret serà contemporani.
L’ÈpocaContemporània comprèn un total de 220 anys, aquesta va ser precedida per l’Època Moderna (s. XVI-XVIII) i els seus límits serien la Revolució Francesa/Revolució americana/Revolució anglesa fins l’actualitat.
El terme Cultura ha estat definit com el conjunt de totes les formes, models o patrons, explícits o implícits, a través dels quals una societat regula el comportament de les persones que laconformen. D’altra banda, segons George Mosse, és l’estat o hàbit mental (pensament) que pot convertir-se en una forma de vida (acció), íntimament vinculada als reptes i dilemes de la societat contemporània. Des d’un altre punt de vista es pot dir que la cultura és tota la informació i habilitats que posseeix l’ésser humà.
* El 1982, la UNESCO, va declarar: ...que la cultura da al hombre lacapacidad de reflexionar sobre sí mismo. Es ella la que hace de nosotros seres específicamente humanos, racionales, críticos y éticamente comprometidos. A través de ella discernimos los valores y efectuamos opciones. A través de ella el hombre se expresa, toma conciencia de sí mismo, se reconoce como un proyecto inacabado, pone en cuestión sus propias realizaciones, busca incansablemente nuevassignificaciones, y crea obras que lo trascienden.
(UNESCO, 1982: Declaración de México)
D’altra banda, el terme Societat ha estat caracteritzat com a conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat, o com a mínim comú denominador d’un grup de població en el que estan d’acord en elmateix discurs el qual comparteixen, el mateix estat mental (límits mentals d’aquella època).
La mentalitat de cada època ve determinada en diferents graus d’elaboració i l’estudi i anàlisi de com succeeixen els canvis de mentalitat. A una mateixa societat pot haver diferents cultures (musulmanes, hindús, tribus urbanes…).
Els punts de vista, valors i discurs són molt semblants entreindividus, sense tenir en compte el grau de sofisticació. El canvi de mentalitat és un procés del qual els individus que hi prenen part de vegades no en són conscients. La història de la cultura no es pot fer al marge dels canvis socials. L’element dinàmic és molt important en les societats.
La història cultural té una tradició molt escassa, tot i que s’han estudiat elements per separat. El positivisme(s. XIX) justifica els estats mitjançant la història política, molt restringida. Els elements culturals eren subsidiaris.
L’alternativa al positivisme fou el marxisme, que planteja que per conèixer l’evolució de les societats s’ha de conèixer l’evolució material i de les estructures de producció. La cultura també era subsidiària, un reflex en els canvis materials.
La preocupació per aqueststemes comença als 1960-1970 amb l’escola dels Annals: plantegen com a objecte d’estudi la història de la societat. A la dècada del 1990 es perfila un estudi d’història cultural que entra en la definició de Mosse.
Segons Jean François Sirinelli la Cultura: són formes de representació del món que es donen en el sí d’un grup humà, la naturalesa del qual pot variar segons la gestació, expressió itransmissió d’aquestes formes de representació (història cultural).
Sirinelli estudia les representacions i formes de representar el món que es dona en un grup humà, la natura del qual pot variar, així:
Formes de representació cultural segons Sirinelli:
- Món sublimat o figurat: el de la ficció, el que es vincula més a l’idea de l’art, és tot allò que sorgeix de zero, que és...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.