Apuntes

ORGANITZACIÓ DEL MÒDUL_


Durada: 132 hores ( 4 hores /setmana)


Unitat formativa 1: Intervenció socioeducativa en menors. 66 hores (set – gener).


Unitat formativa 2: Intervenció socioeducativa amb famílies. 66 hores ( febrer – maig).




METODOLOGIA:


- Recerca informació ( Internet, premsa ...)
- Treballs en grup
- Dinàmiques i activitats a classe- Pel·lícules i documentals.
- Visites a centres d’interès.


AVALUACIÓ:


- Exàmens
- Treballs ( es valora el contingut, la presentació i les faltes)
- Actitud i participació a classe ( 20% de la nota).































UNITAT 2: EL MALTRACTAMENT INFANTIL




1. EL MALTRACTAMENT

1.1. Història i definició:Al llarg de la història el tracte violent cap els nens no s’ha considerat un problema. La violència era normal sobretot si venia per parts dels pares perquè eren els propietaris dels fills.
No va ser fins a finals del s. XIX quan va haver-hi un ressò social sobre aquest tema, arrel al 1866 a New York, del cas de Mary Ellen, una nena de 9 anys que havia patit maltractament físic,desnutrició i negligència en el seu cuidat. No hi havia legislació aplicable (en contra de la crueltat animal sí), però finalment es va apel·lar a la llei contra la crueltat animal i van dictar sentència contra el pare.
Encara, però, havien de passar molts més anys perquè es tinguessin en compte els nens maltractats.


Al 1962, Henry Kempe publica “El síndrome del nen colpejat” que vaprovocar molt ressò als medis de comunicació provocant una revisió del tema, modificant alguna llei i destinar pressupost a aquesta causa social.
Als anys 70 ja es tipifica el maltractament infantil com un problema clínic i social i als mitjans del 80 es van començar a elaborar tasques preventives.






Actualment, es comença a veure que els nens no son propietat dels pares sinóque son persones amb uns drets reconeguts inclús internacionalment. A més a més, es pot entendre que els maltractaments van més enllà dels purament físics i que poden adquirir altres formes.
Per poder donar un primer pas al coneixement i comprensió dels maltractaments hem de definir i delimitar el seu concepte:


- “Qualsevol acció o omissió, no accidental, per part dels pares ocuidadors, que compromet la satisfacció de les necessitats del menor” de ADIMA ( Associació andalusa per la prevenció del maltractament infantil).
- “Considerem que un nen és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual. També si pateix falta d’atencions per part de les persones o institucions de les quals depèn el seu desenvolupament” de La Infància maltractada de la SocietatCatalana de Pediatria.
- “Acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que nega al nen/a els seus drets i benestar, que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament físic, psíquic o social. Els seus autors poden ser persones, institucions o la pròpia societat” (Protocolo básico de intervención contra el maltrato infantil, Observatorio de la Infancia, Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales, 2008).


1.2. Qui maltracta?

Els professionals que es troben a prop del nen ( metge, mestre, cuidadora, ...) son els que poden detectar quan un nen pateix maltractaments en l’àmbit familiar.
Però, també, aquests professionals poden maltractar al nen, en primer lloc de manera directa (acció), per mostrar-se indiferents (omissió) i per desatenció (negligència). En segon lloc ide manera més indirecta com a representants d’institucions que tenen normes, programes desfasats, poc adequats. I també quan es donen una sèrie de circumstancies que repercuteixen negativament en l’infant com viure en entorns de violència, manca de serveis, etc.


Resumint. Pot maltractar....
o Persones: familiars o professionals.
o Institucions: a l’hora de promulgar...