Apunts de Plató

Vida i obres. Neix Plat lany 428 o 427 a Atenes, amb el nom possiblement dAristocles. De famlia aristocrtica per format en les tradicions de la democrcia de Pericles. Destinat, en principi, a la dedicaci a la poltica per influncia dels seus parents (que formaren part en el grup dels Trenta tirans). Per tal i com anaren les coses a Atenes amb el govern oligrquic, aviat es desencant de la poltica(o aix semblava) quan aquell govern practicava una poltica brutal. El fet que el decid definitivament a no participar en la poltica activa i declarar-se antidemcrata va ser lexecuci de Scrates per part del govern daquesta tendncia. A ms a ms, la democrcia no tenia un lder efica, els demcrates complauen a les masses populars i hi havia la necessitat a Atenes dun estadista amb coneixements que guisla polys. Aix ell mateix dedicaria tots els seus esforos a tal fi. Tingu una educaci refinada (msica, poesia, etc.) En la seva joventut es relacion amb Crtil (filsof heracliti) dell aprengu que el mn de la percepci sensible (physis) s un perpetu fluir i, per tal, no hi ha cap objecte susceptible de veritable coneixement i certesa. Scrates va ser per lautntic referent del jove Plat, ell mateixformava part del cercle socrtic fins els vint anys aproximadament, edat que tenia quan va morir el mestre. Plat va estar present en el judici a Scrates per no a la seva mort. Desprs de la mort de Scrates Plat es dedic a viatjar, an a la ciutat de Megara, shi est poc temps, torn a Atenes. Desprs es dirig a Cirene, a la Magna Grcia (sud dItlia i Siclia) i pot ser a Egipte. EMBED Imagen MicrosoftWord Per els viatges ms importants foren els que va fer a Siclia i a la Magna Grcia. Visit membres de lescola pitagrica, es possible que estudis amb ells, trav amistat amb el pitagric Arquites. Daqu la influncia pitagrica en la seva filosofia. Es possible que particips com a soldat dAtenes en les guerres cornties (-394/-395) contra Corint i abans a la batalla dArginuses (-406). Primer Viatge aSiracusa. Va ser cridat (ja tenia certa fama) a visitar la cort de Dions I de Siracusa, tir daquesta ciutat (all la tirania era una forma de govern hereditria). Conegu a Di, un parent del tir, i trav amistat amb ell. Semblava que Dionis I tenia inters en la filosofia i per aix crid a Plat. Per les coses no sortiren com el filsof esperava i Dionis lenvi amb els lacedemonis perqu el fessin esclau aEgina, quasi mor all, per un cirenaic, un tal Anceris, el rescat i pogu tornar lliure a Atenes, era lany 388 i tenia 40 anys. De tornada a Atenes, desprs daquesta experincia, fund lAcadmia. Aquest era un centre destudis, es pot considerar la primera universitat europea. All sestudiaven gran quantitat de matries i cincies auxiliars, no solament Filosofia que era la principal activitat. Donada lafama de Plat i la seva Acadmia hi acudiren joves daltres ciutats a ms dAtenes, per tal daprendre i preparar-se en el coneixement i participar de lesperit cientfic de lAcadmia. Linters principal de Plat amb lAcadmia era la preparaci i formaci de poltics i governants, homes que un dia poguessin guiar la ciutat per amb lautntic coneixement (el filosfic) i aix fer bona poltica. El seu mtode, per, noconsistia simplement en ensenyar coses daplicaci prctica i immediata (com els sofistes), sin fonamentar lamor desinteressat cap a la cincia (episteme) Plat estava convenut de qu el millor entrenament per a la vida pblica no consisteix en les prctiques sofstiques, sin ms aviat en la prossecuci de la cincia per si mateixa. Un aspecte molt important en la preparaci acadmica era lestudi de lesmatemtiques. El poltica, aix format no ser un simple oportunista, sin que actuar dacord amb les conviccions ben fonamentades, en veritats eternes i immutables. Tractava de formar homes destat amb coneixement i no demagogs. Del treball de lAcadmia de Plat, estudis, llions, etc. no ens ha arribat res. Plat mateix es negava a escriure sobre aquests temes. Aix, doncs, nhi hi ha ni mai podr haver-hi cap...