Arc Violi

L’ARC DEL VIOLÍ




























L’ARQUET

- Materials

L’arc és una vara normalment aproximadament cilíndrica de fusta de banús (duramen de la fusta de diverses espècies d’arbres) als extrems de la qual s'han subjectat unes cerres o algun altre material que tingui una adherència suficient per fer vibrar les cordes quan es freguen amb aquestes.- Funció


És l’element complementari del violí que serveix per fer vibrar les
cordes, fregant-les, i d’aquesta manera generar la producció del so. D’això
en prové que tant els violins com altres instruments anomenats “de corda” (violes, violoncels i contrabaixos) també siguin coneguts com a instruments “d’arc”.

L’arquet influeix tant en les possibilitats d’obtenir un
violí quesigui capaç de donar en matisos i subtileses d’expressió, i
en amplitud i transparència del so, que la seva importància es considera
sovint equiparable a la del mateix violí. S’ha dit que fou Tartini qui, anant
més enllà, arribà a donar a l’arquet la categoria d’instrument, amb el cos del violí com a element accessori. Ben mirat, és prou cert que el cos del violí produeix els sons, però “laMúsica”, tanmateix, es fa amb l’arquet.



















CARACTERÍSTIQUES


- Parts i elements de l’arc


La vara de fusta de pernambúc que subjecta les cerres en la qual es troben els dos extrems que tenen noms propis:
El taló (de fusta de banús), lloc pel qual l'intèrpret l'agafa (part negra inferior).
[pic]
La punta, que es considera la part superior del'arquet i que en els instruments occidentals actuals acaba sempre amb una punxa que permet equilibrar-ne el pes, atès que sovint el taló és pesant, tant pels materials de construcció com pel mecanisme de tensió de les cerres que conté.






Les cerres, són un gran nombre de pèls de cua de cavall que van de la punta al taló.


[pic]



- Tipus d’arcs
Segons les cultures iperíodes, han existit i continuen existint tipus d'arcs. A Europa, i fins a l'època barroca els arc tenien una curvatura còncava. Posteriorment, i per permetre una major tensió de les cerres i una major intensitat de so es van construir amb una curvatura convexa, i fins a l'actualitat. Per això, els intèrprets de música antiga toquen amb el tipus d'arc que correspongui a cada tipus de músicainterpretada.


Arquet Francès



Arquet Alemany


























- Formació de l’Arc
Alguns elements constructius són:
per donar-li la corba es talla un tros i, amb foc, s'escalfa i se li dóna forma amb l'ajuda d'una tela;si el taló està mal posat, es pot fer malbé la resta (La corba també té a veure amb el centre de l'arc). L'anell dels arcs moderns,també fa que les cerres es reparteixin. El recobriment d'os (o d'una fusta dura com pot ser el banús que té la punta fa que la força que hi fan les cerres no desgasti la fusta de la punta. Cada arqueter acostuma a donar als seus arcs una curvatura concreta, semblant però no idèntica a l'estàndard, que esdevé el seu segell.
- Tamany de l’arc
Les característiques de so i expressives de cadainstrument requereixen un tipus d'arc també diferent. Per això hi ha arcs més prims i llargs com per exemple el del violí, o més amples i curts com el del contrabaix. També amb la nou (peça que inclou el mecanisme de tensió de la cerres, al taló) més ampla o més estreta en el cas del contrabaix, segons que es toqui amb tècnica francesa o alemanya. Tradicionalment els arcs de contrabaix han tingutles cerres fosques perquè corresponen a unes cerres més dures i resistents.























HISTÒRIA DE L’ARC

Conegut ja a l’Orient des de l’antigor, l’arc era fet als seus orígens amb
una canyeta flexible de bambú, vinclada per la tensió d’una metxa de crins
vegetals matusserament lligada a cadascun dels seus caps. Fou introduït a
Europa pels àrabs cap al...