Arnau
un llibre : la Divina
Comèdia
I
El Decameró i altres
col∙leccions de relats
Tema 7 El món medieval en un llibre :La Divina Comèdia .(s.XIIIXIV)
Autor : Dante Aligheri de sobrenom Dante. Va nàixer a Florència el 1625 , va estudia
filosofia i teologia . Va tindre diversos càrrecs polítics . Dant va ser víctima de la repressió però l’exili l’allunyà dels problemes locals florentins.
Obra.
Poètiques : Pertanyen al corrent
stil nuovo
i estan representades per una obra anitària ,
la
Vita Nuova
, que conte poesies amoroses dedicades a Beatriu.
El dolce stil nuovo és
un moviment poètic italià , que es va desenvolupar al s.XII i influirà en la poesia italiana fins a Petrarca . Era un tipus de poesia per a persones cultes.
Doctrinals les mes importatns van ser :
● Convivio:
en italià
● De vulgari eloquentia:
obra incompleta en llatí
● De Monarchia
: en llatí
La Divina Comèdia :
En toscà
commedia . Va ser Boccaccio qui més tard la va rebatejar com a
Divina
Commedia .
És un poema al∙legòric . Consta de tres parts (Infern , Purgatori i Paradís ) més un cant
introductori. Cada part consta de 33 cants en versos hendecasíl∙labs (és el vers per
excel∙lència , el vers culte) . Fou escrita entre els anys 1307 i 1321.
Té un propòsit moral: per aconseguir la felicitat cal passar dos estadis : el rebuig del
pecat (simbolitzat per l’Infern) i la purificació pel penediment (simbolitzat per el Purgatori) . Això portarà la felicitat terrenal (l’Edén ) i a la beatitud celestial (el
Paradís) . En el camí l’home ha de ser acompanyat per la raó humana (Virgili representa
la filosofia ) i la revelació (Beatriu representa la teologia).
Estes idees s’exposen al∙legòricament en el poema com un viatge que fa Dant
acompanyat per Virgili a través dels nou cercles de l’Infern(on troba els condemnats
agrupats segons la mena de pecat) , mes els set cercles del Purgatori(on troba els
condemnats que s’hi purifiquen) i finalment les nou esferes del Paradís on Virgili és
substituït per Beatriu.
L’infern : és un con invertit que va causar Satan amb la seua caiguda del cel . És un con
invertit amb nou cercles concèntrics . S’hi barregen elements de la mitologia clàssica
amb d’altres cristians.
● El primer cercle són els llimbs on es troben els no batejats però virtuosos . El
segon és el de la luxúria (destaca la història de Francesca i Paolo) . El tercer és el
de la gola , el quart l’avaricia i el cinquè el de la ira.
● A partir d’ací es produeix un agreujament de les penes perquè els pecats ja no
són per falta de contenció . Al sisè es troben els heretges i al setè els violents.
● A la tercera part de l ‘Infern s’arriba a través d’un monstre . El vuitè cercle és el
dels fraudulents.
● El novè és el dels traïdors.
El Purgatori : Té forma de muntanya simètrica a l’Infern però amb direcció contrària .
Està constituït per set cornises (supèrbia , avarícia , luxúria , gola , ira , enveja i peresa) .
Al final es troba un jardí l’Edén.
El Paradís
: Té nou esferes identificades amb els planetes Mercuri , Mart , Venus ,
Júpiter i Saturn més la lluna i el sol. Ara l’acompanya Beatriu . S’hi intenta harmonitzar
la teologia i la cosmologia . Al final s’accedeix al Cel pròpiament dit . Al centre hi ha
Déu . Amb la seua visió Dant es desmaia i desperta un altra vegada en la terra , decidit a
obrar rectament per assolir la gràcia i evitar els càstigs.
Característiques formals i estil:
● Consolida l’ús de l’hendecasíl∙lab que serà per sempre més el vers per
excel∙lència de la llengua culta.
● Inaugura la distribució dels versos en tercets encadenats
●...
Regístrate para leer el documento completo.