ART PALAU DE LA MUSICA

ÍNDEX:
1- Introducció al moviment modernista
2- l'Arquitecte i els col.laboradors
3- Fitxa tècnica del Palau de la Música Catalana
4- Anàlisi formal de l'edifici
4.1 Datació i contextualització històrica
4.2 Estructura, tècnica i materials emprats
4.3 Estil
4.4 El palau dins l'entramat urbà
4.5 Comparació amb altres obres de l'autor
5. Valoració i conclusions
6. Fonts d'informació
6.1Bibliogreafia
6.2 Dictiografia
7. Il.lustracions



1- Introducció al moviment modernista:
El moviment modernista o Art Noveau va ser un estil que es va desenvolupar entre els anys 1890 a 1910. Robert Schmutzler diu que es situa cronològicament entre “el historicismo y el arte moderno y, en su conjunto es tan occidental como aquéllos” (Schmutzler, R.; 1997:9). A. Cirici Pellicer a més cita que esva donar 10 anys abans del que es cita al web d’història d’Art català de la UOC i diu: “Alrededor de 1900, entre 1880 y 1910, desarrollóse la fecunda floración de todas las artes que constituyó el raro fenómeno del Modernisme catalán” (Cirici; A.; 1967:11).
Sàbat, afegeix que “El Modernisme neix d’una exigència social i artistica: el trencament d’unes formes anteriors que configuraven el caràcterd’una societat en cosntant evolució. No es tracta d’un corrent arquitectònic únicament sinó l’aglutinant de tot un moviment intel.lectual i artístic. Sorgeix en una societat que ha près consciència d’un nou ritme, que comença a vèncer les distàncies i es transformada pel maquinisme [...] podríem dir que el modernisme és un fenomen europeu que pren forma definida vers el 1880 i que es clou abansde la guerra europea de 1914. És un moviment que configurà la fesonomia propia d’una època en connexió entre diverses arts i desenvolupament econòmic d’una societat, que pren consciència d’ella mateixa” (Sàbat, A. 1974:115). La web d’història de l’Art Català de la UOC afirma que “El mot "modernisme" defineix un moviment artístic ampli i heterogeni d'abast internacional, que coincideix amb lesacaballes del segle XIX i el principi del XX i que simbolitza el desig de modernitat i de democratització de l'art, fet que explica que es difongués tant pertot arreu” (Web Art Català UOC).
El modernisme a més ha estat un moviemnt que ha tingut diferents noms arreu d’Europa: Art Noveau, Modern Style,Jugendstil o Sezessonstil. Schmutzler recull aquestes variants amb modificacions pròpies a cada País i en diu: “Todas sus variantes: la alemana o Jugenstil, la austríaca o Sezessionstil, la catalana o “estilo modernista, así como la parisiense de los años noventa, que muestra influencias de su modelo inglés, el llamado modern style, todas poseen peso y valkor propios, al igual que los demás grandesfenómenos estilíticos internacionales” (Schmutzler, R; 1997:9). Sàbat a més explica el fenòmen modernista per països, així per a França en diu que sorgeix l’Art Noveau: “El pavelló sobre l’Art Noveau,és la síntesi d’una evolució que troba, en la mundanitat burgesa parisenca, la màxima esplendor . El característic disseny de les portes del metro de Guimard sintetitza el pensament artístic proclamatper una èlit de pintors, poetes i músics units per un il.luminat simbolisme” (Sàbat, A. 1974:115). Bèlgica al igual que França també manifesta Art Noveau fent servir el mateix nom on també apareix el simbolisme i l’avantguardisme. Entre els arqutiectes belgues destaca: “Victor Horta (1861-1947)” (Sàbat, A. 1974:115). A Alemanya, l’aparició del Jungendstil bé donada pel nom d’un diari de l’èpocaque es deia “Jugend”. Sàbat en diu que “amb el nom de Jugendstill és coneguda la visió germànica d’aquest procés socio-artístic a Alemanya i Àustria” (Sàbat, A. 1974:115). A Suïsa tenen el moviment de les Sezession on hi ha noms detacats com Max Klinger (1857-1920), Otto Eckmann (1865-1902) o Otto Wagner (1841-1918).
TOPOGRAFIC: 725.8(46.71 Bar)Sab




La imatge més estereotipada del modernisme...