Palau De la Música

-FITXA TÈCNICA:

Títol: Palau de la Música Catalana
Autor: Lluís Domènech i Montaner
Cronologia: 1905-1908
Estil: Modernista
Localització: Barcelona

-Va néixer a Barcelona l’any 1850 i va morir l’any 1923. Va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1873, a partir del 1900 va esdevenir un dels grans representants del Modernisme català.

-DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS FORMALS:

a)Elementstècnics i estructurals:

Materials: el ferro, el vidre, la ceràmica i el maó.
Elements de suport: Estructura metàl·lica, malgrat que també fa ús de les parets i dels pilars (com el de l'entrada) i dels arcs.
Sistema de coberta: El sostre és pla fet de bigues de ferro amb una claraboia central.
b)Elements decoratius: Pel que fa a l'exterior, a més del grup de la façana, els laterals són plens dedecoracions florals escultòriques, de mosaics i de bustos dels músics més importants del món: tot d'elements que combinen amb la paret i amb els arcs ogivals entrellaçats, fets de maons. Pel que fa a l'interior, l’escena presenta una decoració́ combinada de trencadís vermell, mosaic i escultura de figures femenines que toquen instruments musicals. Decora la sala de l'auditori una gran claraboiade vitralls amb la representació de nimfes, una decoració́ de transició entre els laterals i els sostres que recrea voltes de ventall del gòtic anglès. Als laterals, més escultures de Gargallo, entre una complexa decoració de columnes recobertes de mosaic, amb capitells florals, vitralls als finestrals, ceràmica, esgrafiats...
c)Espai interior: El Palau de la Música està format per diversesparts. D’una banda les entrades i escales d’accés, i d’altra banda per l’auditori, les sales de descans i la sala d’assaig de l’Orfeó. Consta de tres plantes. En la planta baixa, la qual originàriament comprenia un vestíbul ampli, ara hi podem trobar: el bar, el vestíbul que dona a una gran escala imperial, una entrada des del carrer de Sant Francesc de Pàola, que té una altra escala i la salad’assaig, separada de la resta.
En la primera planta es troba l’auditori o sala d’audicions, la sala de descans i el replà. La sala d’audicions té una capacitat per aproximadament 2.200 espectadors. En ella hi trobem bigues de ferro i revoltons, una claraboia central amb vidres multicolors que formen una gran flor amb pètals oberts, i els murs laterals del vidre hi permeten una il·luminació natural.L’escenari és un gran oval amb dos pilastres escultòriques que s’enlairen fins al sostre. L’escenari, el pati de butaques i les llotges, no presenten la típica separació en aquests elements, sinó que s’integren en un conjunt articulat. Al costat de l’escenari, hi trobem diferents representacions com les flors de maig en al·lusió a la cançó d’Anselm Clavé, un bust de Beethoven i en la part inferior hitrobem un fris de mosaic corbat que representa 18 dones inclinades que toquen diferents instruments, aquestes són les muses de la Música. La sala de descans és un gran espai rectangular, fet amb simplicitat que s’obre per uns grans finestrals de vidres emplomats, als balcons de les columnes. Finalment, la segona planta està formada per l’amfiteatre i una sala de descans. L’amfiteatre té un traçen forma d’U, tot i que la sala és més gran, estenent-se en una rampa per sobre el descans del primer pis. La sala de descans, de disseny diferent a la de la primera planta però també senzill.

d) Espai exterior: L’edifici consta de tres plantes i va ser construït en un solar molt irregular i un espai bastant reduït, on antigament s’hi trobava el claustre de l’antic convent de Sant Francesc. Acausa de la poca amplitud dels carrers on està construït i la densitat de la trama urbana, originalment costava molt apreciar els volums exteriors i impedia tenir una bona perspectiva del conjunt arquitectònic. La manca d’espai també determina la façana, de manera que l’element principal d’aquesta, el grup escultòric de Miquel Blay, una al·legoria de la música catalana, queda ubicada a la...