Arte

Història de l’Art
Compara Concert campestre de Giorgone amb Dejéuner sur l’herbe de Manet.
Concert campestre, durant molt de temps atribuït a Giornione, però ara a Tiziano, és una obra de principis del segle XVI pertanyent al Renaixement italià, de 1,10 metres per 1,38 que es troba al Museu del Louvre a París. La tècnica és oli i el suport tela. Tant si l'autor fos Giorgione com Tiziano, estemdavant de dos pintors de l'escola veneciana, caracteritzada per un ric colorit que durant el Cinqueccento tindrà una gran importància a Itàlia. Nascuts en el mateix any, a principis del segle XVI Giorgione i Tiziano van estar molt relacionats entre si estilísticament.
A la pintura es representa en un paisatge un personatge que toca el llaüt i un pastor, juntament amb dues dones joves nues, un numolt característic de Tiziano, d’anatomies rotundes i carnoses. Una de les dones toca la flauta i l'altra aboca aigua en un pou. Sobre el tema no hi ha acord entre els especialistes: potser l'autor es va inspirar en l'Arcàdia, país imaginari descrit per poetes i artistes on regnaria la felicitat, la pau del món pastoril i de la naturalesa. Aquesta obra permet apreciar el trànsit estilístic ques'opera entre un segle i un altre.
Els personatges es troben enmig de la natura i al fons un paisatge en perspectiva. Els efectes de clarobscur són evidents, però molt diferents del que serà gairebé un segle més tard amb el tenebrisme de Caravaggio. Els joves ben vestits i el pastor del fons, que toca un instrument de corda, semblen representar el món real, mentre que les joves nues al mónal·legòric de la mitologia. L'exaltació de la natura que es fa en aquesta obra té molt a veure amb la poesia pastoril i amb els ideals de un somieig.
A diferència del que passava en la pintura florentina o romana del mateix període, en què un dibuix previ era la guia de la imatge, en aquest quadre, segurament per obra o influència de Giorgione, no hi ha dibuix previ i sembla que s'aprecien canvisintroduïts en ple procés per modificar les postures i la composició, pel que podem afirmar que hi ha una absoluta importància de la pintura sobre el dibuix.
Es pren ús de l’sfumatto amb el que es difumina suaument els diferents contorns, la qual cosa contribueix a una major unitat de la imatge de la perspectiva aèria per augmentar la sensació de profunditat amb els colors més saturats en el primer pla iels colors més blavosos i contorns encara més difuminats del fons. La gamma de colors és limitada i en ella són destacats les diferents tonalitats de verds i marrons i els més càlids tons carnosos o el vermell d'un dels homes.
La perspectiva frontal, amb un punt de vista que correspondria a algú que es troba també dret sobre l'herba del primer pla, contribueix a la representació de l'espai.
Lainfluència posterior d'aquesta obra és enorme, ja que el tema de les figures humanes integrades en un espai natural serà una constant al llarg de tota la Història de l'Art. Manet, el pintor impressionista, per exemple, utilitzarà aquesta obra com a font per al seu famós i polèmic Dejéuner sur l’herbe amb el qual trencarà els esquemes de la pintura del segle XIX.
Dejéuner sur l’herbe és un quadre al'oli sobre tela de 2,8 per 2,65 metres pintat per Édouard Manet el 1863 i pertanyent a l’estil Impressionista. S'exhibeix al Museu d'Orsay de París. Aquest artista és considerat com un dels pares de l'Impressionisme encara que mai fos un Impressionista en el sentit estricte de la paraula. Respectava molt al grup dels Impressionistes però no era compatible amb ells. El seu art era mes Realista queImpressionista. Manet va ser un home extremadament culte i sofisticat procedent d'una família burgesa però tot i així pintava amb sorprenent simplicitat.
La pintura ens mostra un on bosc apareixen quatre personatges parisencs que han anat a dinar a la vora del Sena. Dos homes joves, vestits de forma elegant a la moda de l'època (un amb barret i bastó), estirats a l'herba, i al seu costat...