Arte

ART
L'Art és l'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra segons principis estètics.
El concepte d'Art va associat al concepte d'obra d'art.
L'Art és l'acte o la facultat mitjançant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial, fent servir:
• la matèria,
• la imatge,
• el so,
• l'expressió corporal,
• etc.,
o,simplement, incitant l'imaginació d'altri.
L'Art és també el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles.
Les sis Belles Arts són :
1. la poesia,
2. l'arquitectura,
3. l'escultura,
4. la pintura,
5. la música
6. la dansa.
L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plàstiques.
Es comunament acceptat també les següents arts:
7é art el cinema,9é art el còmic.
Origen i categorització temporal
La paraula art ve del llatí ars que significava ofici, coneixement tècnic o habilitat en la realització d'una tasca tant manual com intel•lectual.
Ars era la traducció llatina del terme grec, tecné, que ha evolucionat restringint el seu significat en el sentit de tècnica.
El concepte art és occidental i ha evolucionat adoptant diferentssignificats segons l'època i la concepció filosòfica.
A occident s’ha dictaminat que era i que no era susceptible de ser anomenat art.
Allò que en un moment ha estat considerat com bàrbar en el sentit d'aliè i no civilitzat després ha entrat a les vitrines dels museus, sobretot a partir del segle XIX.
Amb freqüència occident a variat la utilitat dels productes que ha considerat artístics.Els museus descontextualitzen aquestes "obres d'art", no només a les obres que s’havien considerat foranies com una màscara de l'Àfrica subsahariana sinó a les obres pròpies com els murals d'esglésies romàniques en museus moderns.
Objectes que tenien una funció ritual, mística o religiosa passen a ser objectes analitzats, estudiats o admirats.
Sovint, és la pròpia descontextualització la quepermet veure l'objecte com a artístic.
A la França del segle XVIII, el Saló comporta un fenomen que esdevindrà imparable: l'obra d'art queda desvinculada dels mecenes tradicionals, l'aristocràcia i l'església; cada cop més, serà l'artista qui decideixi el contingut i la forma de les seves creacions.
En aquella època es van escriure tres llibres que es consideren els fundacionals de les tresdisciplines que disposen per objecte d'estudi l'art:
1. Johann Joachim Winckelmann, Història de l'art a l'antiguitat, 1764; pel que fa la història de l'art
2. Denis Diderot, Salons, 1759 - 1781; pel que fa la crítica de l'art
3. Alexander Baumgarten, Estètica, 1750 -1758; pel que fa l'estètica
Prenent com a motiu d'estudi els objectes dels artistes occidentals, Tatarkiewicz sustenta que l'artexperimenta una transfiguració radical que s'inicia al segle XIX i ens porta a l'estat actual.
En primera instància hi havia un art conformista que pretenia elaborar objectes bells més que innovadors i aquests no pretenien molestar a l'espectador sinó obtenir la seva aprovació.
Després d'aquest procés es buscarà la innovació i la provocació davant la bellesa o el consens.
Continuant la tesi deTatarkiewicz, fins a arribar a l'"art actual" s'han passat diferents etapes: el moment de l'artista rebel Poe i Van Gogh són artistes que actuen contra el gust establert i de manera individual; en el moment de l'artista militant, els artistes s’organitzen en grups com:
• els simbolistes
• els impressionistes
però tampoc assoleixen una acceptació pública; al segle XX s’assoleix la victòria deles avantguardes, l'artista és aquell que va més enllà del gust establert, perquè albira el que ha de venir.
• El surrealisme
• el futurisme
assoleixen el clímax d'aquesta situació.
Ja fora de la tesi de Tatarkiewicz i desprès de la Segona Guerra Mundial, el pes artístic de l'art occidental es desplaça als Estats Units.
Les avantguardes es multipliquen i l'artista assoleix un alt grau de...