Articulo de opinion

Prou violència masclista
Saber que aquest any ja han mort quaranta-quatre dones a mans dels seus companys o excompanys se’ns imposa com un fet insuportable. Quaranta-quatre morts absurdes,esgarrifoses, profundament lacerants per la injustícia profunda que representen.
Perquè el nombre mateix ja ens diu que no les podem considerar fets aïllats. Més enllà de la consciència bruta delsresponsables individuals de cadascuna d’aquestes morts, cal considerar-les també el resultat d’un valors socials. La conseqüència que s’obté quan una comunitat  humana s’erigeix sobre creences falses inocives.
No ens enganyem. Malgrat totes les lleis que sobre el paper proclamem la igualtat de les persones, i per tant la igualtat entre els gèneres, o malgrat la legislació específica afegida posteriormentper remarcar aquesta igualtat en el cas de les dones, vivim encara immerses en una cultura profundament misògina, en la qual el poder i el control s’exerceixen, sobretot, envers les dones.
Aquestadominació, encara més insidiosa quan es presenta de forma  menys evident, busca assegurar en  primer terme l’aquiescència de les pròpies dones respecte el paper secundari que se’ns imposa. I si això nofunciona entra en joc tot un seguit de mecanismes de control, d’intimidació, de pressió, d’agressió, entre els quals l’assassinat representa el cim d’aquesta carrera cap a la barbàrie.
Aquest darrerpas és el més tràgic, el més visible, el que suscita més indignació. Però abans d’arribar-hi n’hi han molts d’altres, psicològics i subtils, que situen les dones en un entorn constant d’amenaça, ique són realment difícils de percebre. Només les estadístiques, quan les rebem, ens donen una lleugera idea de l’abast del problema: a l’enquesta sobre violència del Departament d’Interior de laGeneralitat de Catalunya del 2010 constava que el 2.9% de dones havien estat víctimes d’una agressió sexual.
Que això no pot continuar així és de sentit comú. I, tractant-se tant de conductes individuals...