Asdfa

Unitat 8 SOCIOLINGÜÍSTICA
1. La variació lingüística.

Activitats
1. Explica les diferents varietats que existeixen a partir de l'origen dels usuaris.
2. Explica com varia la llengua segons els usos.
3. Exemplifica cada tipus de varietat amb casos concrets

2.La varietat estàndard. Definició i caracterització. El procés d'estandardització.

Definició
La varietat estàndard és, enparaules de Jordi Solé i Camardons, la forma codificada d'un idioma acceptada per la seva comunitat lingüística, a la qual serveix com a model.
Funció
La varietat estàndard serveix de lligam entre els diferents parlants de tota la comunitat lingüística.
L'estandardització
Anomenem estandardització el procés social orientat a assolir l’objectiu d’una llengua estàndard ben definida i amb plenitud defuncions. Aquest procés, imprescindible per a l'assoliment de la Normalització Lingüística, consta de quatre etapes o components: la selecció, la codificació, la vehiculació i l’elaboració.
La selecció consisteix a prendre opció per una determinada varietat lingüística, si es dóna el cas efectivament que hi ha un conjunt de varietats lingüístiques prou diferenciades i contrastades. Segons el graude participació d’aquestes varietats en la configuració de la llengua comuna l’estandardització es farà d’acord amb un model unitarista (una varietat geogràfica serveix de base per a l’estàndard i es prescindeix de la resta de varietats; és el cas del francès, bastit sobre la parla de l’Île de France per motius d’ordre polític, o el cas de l’italià, bastit sobre el toscà per influència i prestigiliteraris), composicional (construcció d’un estàndard unitari a partir d’aportacions de tots els dialectes; és el cas de l’euskara batua o basc unificat; el criteri bàsic de selecció que s’aplica en aquests casos és el de la diasistematicitat) o d’estàndards autònoms (model propi de llengües parlades en un extens espai geogràfic fragmentat en marcs politicoadministratius diversos; és el cas del’anglès, l’espanyol o el portuguès).
La codificació és una qüestió tècnica, una tasca de laboratori. Estableix les normes ortogràfiques, fixa la morfologia i les regles sintàctiques i confegeix l’inventari del lèxic de la varietat que es vol estandarditzar. Com a resultat de la codificació tenim una llengua codificada o normativitzada.
La vehiculació consisteix en l’ensenyament de la llenguacodificada a tota la població i en la seva implantació a tots els àmbits. Es tracta d’una operació de difusió per a assolir la qual cal que hi hagi una xarxa d’interrelacions i que hi hagi també poder polític. Com a resultat de la vehiculació tenim una llengua estandarditzada.
L’elaboració consisteix en el desenvolupament funcional de la llengua i s’ha d’entendre com l’actualització, l’enriquiment il’especialització dels seus recursos expressius. Com a resultat de l’elaboració tenim una llengua elaborada.
Activitats:
1.Quin és l'objectiu de l'estandardització d'una llengua?
2.Explica amb les teues paraules les quatre etapes del procés d'esdandardització d'una llengua.
3.Creus que l'estàndard català és unitarista, composicional o autònom.

El cas català
Institucionalització d'una novacultura
Un període constituent
De fet, és a partir de l'abril de 1907, quan Enric Prat de la Riba ocupà la presidència de la Diputació Provincial de Barcelona de la mà de la Lliga regionalista, que la cultura catalana renaixent entra en vies d'institucionalització. La situació es consolida més tard, en 1914, en constituir-se la Mancomunitat de Catalunya, també presidida pel mateix Prat. Tota laintel·ligència i tota la voluntat d'home de govern que hi havia en Prat de la Riba, es va posar al servei de donar plena normalitat europea a la cultura catalana. Normalitzar significava posar en ordre el que ja existia, però, sobretot, significava crear del no-res, amb poques possibilitats materials i humanes: suplir les deficiències de l'Estat, atendre les necessitats pràctiques de la...