assaig psicologia






La psicologia del desenvolupament és l’estudi s’ocupa dels canvis que pateix la gent des del naixement fins la vellesa. Ja que pràcticament tot el que fa referència a una persona canvia al llarg del cicle de vida i per això s’inclouen un seguit de temes determinats: el pensament, llenguatge, intel·ligència, emocions i conducta social. Aquests canvis de la psicologia deldesenvolupament són els que estan relacionats entre si durant el cicle vital: infància, adolescència, adultesa i vellesa.

L’educació ha d’ajudar al desenvolupament d’una trilogia: cap (pensament), cor (emocions i sentiments) i mans (voluntat de fer/reacció). La persona és una unitat psicosomàtica és el cos i la ment; ja que tots dos van relacionats entre allò psicològic i allò físic. El cos és un cúmul decreences, sentiments, actituds,... etc
Hi ha conceptes que són importants a la vida de les persones. Un d’ells és la plasticitat, aquesta juga un paper important en l’etapa infantil, ja que l’esser humà és molt modelable, sobretot els primers anys de vida. L’aprenentatge d’un infant pot modificar el seu propi cervell. Segons les activitats que realitzin poden desenvolupar una cosa o unes altres, isi no tens una continuïtat ho podria arribar a perdre. Un altre concepte és el de creixement, es a dir, els canvis que pateix el cos humà. També, tenim el concepte de maduració, que és l’evolució que vas aconseguint. A més, trobem el concepte de canalització, que ens mostra els essers humans som més semblants els uns als altres, quan som més petits.

El desenvolupament que pateix una personaés un procés d’augment i perfeccionament de les diferents funcions del cos. Aquest no es línial, sinó que té forma d’espiral, es a dir que cadascú té el seu ritme i això s’ha de respectar. Per això se’n diu que és un procés global, individual, dinàmic i complex. Les persones tenim un desenvolupament contextual, es a dir, que no hi ha dues persones iguals, ja que no hi ha dos perfils evolutiusidèntics.
Per això se’n diu que el nen/a va tenint un procés d’evolució que s’aconsegueix per uns factors interns i independents del medi ambient, es a dir que cadascú abans de fer alguna cosa, primerament fa una altre, de manera que, més tard pugui fer la cosa desitjada anteriorment: seure’s abans de posar-se dempeus, balbotejar abans de parlar, dir que no abans de dir el sí, fabular abans de dir laveritat, dibuixar un cercle abans d’un quadrat.

Un recurs que ajuda als infants i en generals a les persones és el diàleg. Ens permet reconèixer a les altres persones com a iguals, ens cal un ús del respecte per escoltar les opinions dels altres, crea un ambient de cooperació i col·laboració i a més a més exigeix que pensem per nosaltres mateixos, per tal de ser més autònoms i raonables.
Através del diàleg es poden transmetre diferents valors, que poden afectar de manera positiva el seu desenvolupament; per això serà important promoure aquest recurs. Alguns dels valors mes importants són: la igualtat, la llibertat, el respecte, la pau, la participació, la cooperació, la col·laboració i l’autonomia. Per això mares, pares com els i les mestres, han de tenir en compte aquest recurs tanimportant.
Per poder reunir aquests valors en els infants crec en la importància de la filosofia 3/18, un projecte educatiu, que es basa en fer que els infants i adolescents ( entre els 3 i els 18 anys) pensin millor per ells mateixos d’es d’una perspectiva democràtica. A partir dels sentits del nostre cos, la vista, l’oïda, el tacte,... s’obre un nou món d’experiències per a compartir,d’habilitats del pensament, de normes per poder crear un diàleg filosòfic i d’elements estètics i ètics que segurament abans no han vist ressaltats.



La psicologia del desenvolupament estudia pautes de creixement. Quan volem estudiar aquest desenvolupament hem d’observar els diferents contextos d’aquest. Bronfenbremer va elaborar un model, que proposa quatre nivells ambientals que influeixen de...