Astrobiologia
Páginas: 10 (2482 palabras)
Publicado: 14 de noviembre de 2012
05/02/2012
Introducció
Des de temps immemorials l’ésser humà ha somiat amb la idea de que pugui existir vida fora de la Terra. En aquest treball he pretès fer un enfocament amb rigor científic del tema de la vida fora del nostre planeta. Personalment, no descarto que pugui existir vida extraterrestre, ben al contrari, penso que sí que en deu haver. Probablement no serà vida intel·ligent i,a més, seria impossible arribar a tenir contacte físic amb ells degut a la immensitat de l’univers. La ciència ens ha ensenyat que no som especials. Per què, doncs, hauria de ser La Terra l’únic planeta amb vida? La branca de la ciència que estudia la vida en d’altres planetes s’anomena Astrobiologia (o exobiologia). Algunes de les qüestions que intenta respondre l’astrobiologia són: Què és lavida? Com va sorgir la vida a la Terra? Com evoluciona i es desenvolupa? Hi ha vida en d’altres llocs de l’univers? Quin és el futur de la vida a la Terra i en altres llocs? L’astrobiologia és una ciència interdisciplinar. Ja la pròpia paraula ens indica que és una ciència que combina els coneixements de l’Astrofísica i de la Biologia, però es barregen gairebé totes les branques de la ciència, desde biologia, fins a tecnologia, passant per química, matemàtiques, física, geologia i informàtica. Fins i tot la filosofia, una disciplina no científica, té coses a dir.
El naixement de l’univers
Per parlar sobre l’univers i la vida hem de començar pel naixement de l’univers, és a dir, pel Big Bang.
Per poder demostrar que la Terra és un planeta normal com qualsevol altre, idea que esconeix com el principi de mediocritat (per tant, la vida tal com la coneixem pot ser considerada un exemple típic del que seria la vida a tot arreu), hem de traslladar-nos als inicis de l’univers. D’aquesta manera podrem arribar a la conclusió que el nostre planeta s’ha format exactament igual que els altres, i que gràcies a unes qualitats específiques, s’hi ha pogut desenvolupar la vida.
Figura1: Aquest dibuix mostra un esquema de com va evolucionar l’univers des del Big Bang fins a la creació de planetes, galàxies i estrelles, passant per les diferents etapes.
Figura 2: Aquesta imatge mostra la formació d’un sistema planetari, gracies a l’efecte de la gravetat.
Els exoplanetes
La major part dels esforços que es fan actualment relacionats amb la cerca de vida extraterrestre esdediquen a la detecció de planetes extrasolars, ja que si s’ha de trobar vida segurament serà en planetes o potser fins i tot satèl·lits.
Durant les tres últimes dècades els astrònoms han descobert més de set-cents planetes més enllà del nostre Sistema Solar. La recerca no ha fet més que començar, però cada nou planeta ens diu alguna cosa interessant sobre com funcionen aquests cossos. Cada nouplaneta ens dóna un exemple més dels principis bàsics de la vida. Per sobre de tot, cada nou planeta representa una nova oportunitat per a la vida.
La majoria d'aquests planetes probablement resultin ser boles gegants de gel, pols i gas, com els objectes del nostre Sistema Solar exterior. De moment, la tecnologia limita la nostra capacitat de detecció: gairebé tot el que veiem són objectes demolta grandària que orbiten prop de les seves estrelles mare. Els astrònoms donen a aquests cossos el nom de «Júpiters calents» perquè probablement són versions majors d'aquest gegant en òrbita a unes poques unitats astronòmiques del seu estel central. Però la tecnologia avança. Cada any descobrim més objectes, i cada cop s'ajusten més a les nostres idees d'habitabilitat.
La gran majoriad'ells s'han inferit a partir de mesuraments de velocitat radial (VR), una tècnica que busca alteracions periòdiques i subtils en la qualitat de la llum emesa per un estel (efecte doppler). Els astrònoms també han observat planetes atenent a la lluminositat dels estels (fotometria de trànsit), localització en el firmament (astrometria) i rotació (mesuraments precisos del període d'un púlsar, o púlsar...
Introducció
Des de temps immemorials l’ésser humà ha somiat amb la idea de que pugui existir vida fora de la Terra. En aquest treball he pretès fer un enfocament amb rigor científic del tema de la vida fora del nostre planeta. Personalment, no descarto que pugui existir vida extraterrestre, ben al contrari, penso que sí que en deu haver. Probablement no serà vida intel·ligent i,a més, seria impossible arribar a tenir contacte físic amb ells degut a la immensitat de l’univers. La ciència ens ha ensenyat que no som especials. Per què, doncs, hauria de ser La Terra l’únic planeta amb vida? La branca de la ciència que estudia la vida en d’altres planetes s’anomena Astrobiologia (o exobiologia). Algunes de les qüestions que intenta respondre l’astrobiologia són: Què és lavida? Com va sorgir la vida a la Terra? Com evoluciona i es desenvolupa? Hi ha vida en d’altres llocs de l’univers? Quin és el futur de la vida a la Terra i en altres llocs? L’astrobiologia és una ciència interdisciplinar. Ja la pròpia paraula ens indica que és una ciència que combina els coneixements de l’Astrofísica i de la Biologia, però es barregen gairebé totes les branques de la ciència, desde biologia, fins a tecnologia, passant per química, matemàtiques, física, geologia i informàtica. Fins i tot la filosofia, una disciplina no científica, té coses a dir.
El naixement de l’univers
Per parlar sobre l’univers i la vida hem de començar pel naixement de l’univers, és a dir, pel Big Bang.
Per poder demostrar que la Terra és un planeta normal com qualsevol altre, idea que esconeix com el principi de mediocritat (per tant, la vida tal com la coneixem pot ser considerada un exemple típic del que seria la vida a tot arreu), hem de traslladar-nos als inicis de l’univers. D’aquesta manera podrem arribar a la conclusió que el nostre planeta s’ha format exactament igual que els altres, i que gràcies a unes qualitats específiques, s’hi ha pogut desenvolupar la vida.
Figura1: Aquest dibuix mostra un esquema de com va evolucionar l’univers des del Big Bang fins a la creació de planetes, galàxies i estrelles, passant per les diferents etapes.
Figura 2: Aquesta imatge mostra la formació d’un sistema planetari, gracies a l’efecte de la gravetat.
Els exoplanetes
La major part dels esforços que es fan actualment relacionats amb la cerca de vida extraterrestre esdediquen a la detecció de planetes extrasolars, ja que si s’ha de trobar vida segurament serà en planetes o potser fins i tot satèl·lits.
Durant les tres últimes dècades els astrònoms han descobert més de set-cents planetes més enllà del nostre Sistema Solar. La recerca no ha fet més que començar, però cada nou planeta ens diu alguna cosa interessant sobre com funcionen aquests cossos. Cada nouplaneta ens dóna un exemple més dels principis bàsics de la vida. Per sobre de tot, cada nou planeta representa una nova oportunitat per a la vida.
La majoria d'aquests planetes probablement resultin ser boles gegants de gel, pols i gas, com els objectes del nostre Sistema Solar exterior. De moment, la tecnologia limita la nostra capacitat de detecció: gairebé tot el que veiem són objectes demolta grandària que orbiten prop de les seves estrelles mare. Els astrònoms donen a aquests cossos el nom de «Júpiters calents» perquè probablement són versions majors d'aquest gegant en òrbita a unes poques unitats astronòmiques del seu estel central. Però la tecnologia avança. Cada any descobrim més objectes, i cada cop s'ajusten més a les nostres idees d'habitabilitat.
La gran majoriad'ells s'han inferit a partir de mesuraments de velocitat radial (VR), una tècnica que busca alteracions periòdiques i subtils en la qualitat de la llum emesa per un estel (efecte doppler). Els astrònoms també han observat planetes atenent a la lluminositat dels estels (fotometria de trànsit), localització en el firmament (astrometria) i rotació (mesuraments precisos del període d'un púlsar, o púlsar...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.