Ausiàs March Colguen Les Gents Ab Alegria Festes

AUSIÀS MARCH Colguen les gents ab alegria festes Poema amorós Versió en prosa al català modern |
IColguen les gents ab alegria festes,loant a Déu, entremesclat deports;places, carrers e delitables ortssien cerquats ab recont de grans gestes;e vaja yo los sepulcres crequant,interrogant ànimes infernades,e respondran, car no són companyadesd’altre que mi en son contínuu plant.IICascú requer evol a son semblant;per ço no·m plau la pràtica dels vius.D’imaginar mon estat són esquius;sí com d’om mort, de mi prenen espant.Lo rey xipré, presoner d’un heretge,e mon esguart no és malauyrat,car ço que vull no serà may finat,de mon desig no·m porà guarir metge.IIICell Texion qui·l buytre·l menga·l fetgee per tots temps brota la carn de nou,en son menjar aquell ocell may clou;pus fort dolord’aquesta·m té lo setge,car és hun verm qui romp la mia pensa,altre lo cor, qui may cessen de rompre,e llur treball no·s porà enterrompresinó ab ço que d’aver se defensa.IVE si la mort no·m dugués tal offensa-fer mi absent d’una tan plasent vista-,no li graesch que de tera no vistalo meu cors nuu, qui de plaer no pensade perdre pus que lo ymaginarlos meus desigs no poder-se complir;e si·m cové monderrer jorn finir,seran donats térmens a ben amar.VE si·n lo cel Déu me vol allogar,part veura Ell, per complir mon delitserà mester que·m sia dellay ditque d’esta mort vos ha plagut plorar,penedint-vos com per poqua mercèmor l’ignoscent e per amar-vos martre:cell qui lo cors de l’arma vol departre,si ferm cregués que·us dolrríeu de se.VILir entre carts, vós sabeu e yo séque·s pot bé fer hom morir peramor;creure de mi, que só en tal dolor,no fareu molt que·y doneu plena fe. | IQue la gent es colgui amb alegria i festes, lloant Déu, entremesclant divertiments; que places, carrers i horts delitosos s’omplin amb les narracions de grans gestes;jo, en canvi, vagi recorrent els sepulcres, interrogant les ànimes condemnades, i em respondran ja que només jo les acompanyo en el seu planycontinu.IICadascú cerca i s’aplega amb sos semblants;per això a mi no em plau la pràctica dels vius: no són capaços d’imaginar el meu estati s’espanten de mi com d’un home mort. El rei de Xipre, presoner d’un heretge, al meu parer, no és de plànyer, perquè el que jo vull acabarà mai, cap metge no em podrà curar el meu desig. IIICom aquell de Tici, a qui un voltor menjava el fetge i la carn li rebrotava de noui l’ocell no parava mai de menjar-se-li, doncs més gran és el dolor que a mi m’assetja; ja que tinc un cuc que em rosega el pensament i un altre el cor, i cap d’ells no para de rosegar-los, i la seva tasca no es podrà interrompre mai sinó amb allò que m’és impossible d’obtenir.IVI si la mort no em dugués tan gran ofensa -fent-me absent d’una visió tan plaent-, jo li agrairia que vestís de terrael meu cos nu, el qual no pot perdre altre plaer que el d’imaginar els meus desitjos que no es podran acomplir; i si em convé acabar els meus darrers dies, posaran terme al meu ben amar.VI si al Cel Déu em vol allotjar, a part de veure’l a ell, per acomplir el meu desig em caldrà que allà dalt em sigui dit que la meva mort us ha fet plorar i penedir-vos que per poca pietathagi mort un innocent,màrtir per estimar-vos:aquell que el cos de l’ànima voldria separar si cregués fermament que us doldríeu d’ell.VILlir entre cards, vós sabeu i jo sé que es pot fer que un home mori per amor: creieu-me que estic en tal dolorque si no hi feu res en podreu donar fe. |
LECTURA I COMPRENSIÓ DEL TEXT:És un text literari. La seva funció és que tothom s'adoni que està molt enamorat d'una dama i que moriràd'amor per ella. És una poesia. |
ANÀLISI DE LA FORMA:Mesura:decasíl·labs amb cesura (4+6).Rima: té rima consonant. Rims maridats.Ritme:la quarta i la vuitena síl·laba tònica.Estròfica: 5 octaves creu-creuades i un quartet creuat.Figures literàries:-V 1-6 antítesis(oposa la gent comuna al seu jo)-V 6 metonímia d'ànimes(es refereix a les persones)-V 12 símil (sí com d’om mort, de mi prenen...