Autors Filosofia

Pensadors: | Conceptes/Concepcions: | Relacionat amb: |
Pitàgores de Samos, segle V aCHeràclit d'Èfes, 550-480 aCSòcrates, 470-399 aCPlató, 427-347 aCAristòtil, 384-322 aCDiògenes de Sínope, 413-327 aCEpicur de Samos, 341-270 aCEuclides d'Alexandria, 330-270 aCClaudi Ptolemeu, 138-180 dC | MatemàticaProcésMaièuticaIdealisme / ReminiscènciaRealisme /AbstraccióCinismeTeràpiaAxiomàticaGeocentrisme | Escola de MiletParmènides d'EleaSofistesConjunt pensamentConjunt pensamentPrehel·lenismeHel·lenismeHel·lenismeAristarc de Samos |

HERÀCLIT D'EFES

Heràclit d'Efes, per bé o per mal, està relacionat amb el seu adversari,Parmèndes d'Elea. Són els fundadorsde visions enfrontades i arquetípiques del món. Parmènides proclama laimmutabilitat total de la realitat; elscanvis visibles són una aparença que amaga una permanència profunda. Heràclit, només percep processos, canvis constants, un perpetu fluir de tot.
Les coses són com flames (sempre canviants) d'un gran foc còsmic; però, certament, hi ha un ordre, un logos
El presocràtic Heràclit d'Efes, anomenat l'obscur pel seu estil aforístic i enigmàtic, concep la realitat com un etern fluir, un procés continu decanvis, undinamisme o mobilitat universal. Les coses són processos, com flames d'un gran foc. El foc és la gran metàfora del seu pensament: és unitat que integra les diferències i la multiplicitat (les flames). Entreveu una harmonia, una llei, un logos per sota dels elements contraris, per sota de l'enfrontament perpetu.

A la seva concepció dinàmica de la realitat s'hi oposà Parmènidesd'Elea. Aquest proclama que els canvis són només una aparença sensorial que amaga permanència: el fonamental o bàsic no canvia mai. Aguditzant la fissura entre raó i sentits, considera que és la raó la que porta a proclamar la immutabilitat radical de la realitat; els sentits només ens aporten aparences i il·lusions. | |
Les antagòniques concepcions d'Heràclit i de Parmènides es diu que sónarquetípiques perquè constitueixen dos models dominats de reflexió filosòfica.

PITÀGORES

No es preguntava pels elements bàsics o principis de la matèria comféu Tales de Milet, sinó per l'estructura o forma del món. Per entendre el món calmatematitzar cal anar més enllà dels sentits.
L'estructura o forma del cosmos és matemàtica; amb el llenguatge dels nombres(recorda el teorema)es captal'orde, l'harmonia i labellesa del cosmos.

La comunitat protagonitzà el naixement d'un forma de pensament racional diferent de la que havien protagonitzat els pensadors de l'escola de Milet, aquests cercaven el principi (arkhé) o realitat bàsica de la natura. Milesis (Tales, Anaximandre i Anaxímes) i pitagòrics constitueixen els dos bressols de la filosofia; els primers protagonistes del que esconeix com apas del mite al logos.La comunitat pitagòrica adoptà la visió dualista (creença òrfica) de la natura humana, es a dir, la dicotomia ànima-cos: l'ànima està presonera dins del cos i viu repetides reencarnacions. Es cercava la purificació de l'ànima tant a nivell ascètic com a nivell intel·lectual. La purificació o alliberament consisteix en trencar el cicle de reencarnacions. Com? Ambla comprensió dels mathémata o nombres. Els secrets del cosmos, reservats als iniciats, són de caràcter numèric.
Els descobriments musicals dels pitagòrics són el punt de partença de la seva visió matemàtica del món. Després de reduir la música a nombres creant ordre, harmonia bellesa, reduïren o expressaren tota la realitat numèricament; precisament cosmos significa ordre, harmonia, bellesa. Sónels primers en expressar la natura mitjançant fórmules. SÒCRATES L'expressió deSòcrates"només sé que no sé res" no és escepticisme.Amb el seu art de fer preguntes i dialogant, amb la seva maièutica (art de donar a llum), Sòcrates ajuda a fer néixer la veritat que roman en el interior de cadascú.Polemitza amb els Sofistes, coetanis;en rebutja tant l'escepticisme com el relativisme. Ell...