Bacteris grampositius

ELS BACTERIS GRAMPOSITIUS.

Bacteris cocs grampositius

Estreptococs (Streptococcus)
S.pyogenes o grup A
S.pneumoniae
Estafilococs (Staphylococcus)
S. aureus
S. epidermidis

Bacteris grampositius formadors d’espores

Bacillus: B. Cereus i B. Anthracis
Clostridium : C. botulinum, C. tetani i C. difficile

1

Bacteris cocs Gram-positius

- Bacteris cocs Gram-positius:
- Elsmés aïllats en mostres clíniques després de la família Enterobacteriaceae.
- Àmpliament distribuïts en la naturalesa.
- Família Micrococcaceae:
Gèneres:
Planococcus
Stomatococcus
Micrococcus
Staphylococcus (s’explicarà amb detall)

- Família Streptococcaceae:
Gèneres:
Streptococcus (s’explicarà amb detall)
Enterococcus
Lactococcus
Leuconostoc
Aerococcus
Pediococcus
GemellaStreptococcus

Característiques generals:
-

Cocs grampositius aerobis facultatius

-

Cadenes de longitud variable

-

Varis antigens polisacàrids a la paret cel.lular

-

Patogenicitat intrínseca: ex. Streptococcus pyogenes i Streptococcus
pneumoniae

-

Majoria espècies poc virulents. Microbiota normal de l’home.

-

Ocasions excepcionals: les espècies menys virulentesinfeccions greus.

2

10. COCS GRAM+
Streptococcus pyogenes o tipo grupo A
-

Piogen (pus) i molt virulent.

-

Flora normal del tracte respiratori

(portadors asimptomàtics: no estan

malalts però poden transmetre el bacteri).
-

Principals portadors els nens.

-

Generalment patogen humà.

Patogènia; Infecció:
- Transmissió de persona (portadora) a una altra persona quanhi ha contracte
directe. A través de secrecions respiratòries.
Infeccions respiratòries :
-

Faringitis i amigdalitis (sobretot en nens).

-

Aparició de pus a la gola.

-

Es diagnostica per cultius d’exudats de la faringe o les amígdales.

-

També pot causar otitis i sinusitis quan la infecció s’estén cap a l’oïda.

Infeccions de pell
-

Destaca l’escarlatina on les soqueselaboren una toxina.

-

Infecció faríngia o cutània.

-

Erupció difusa de color carmesí (tant al tronc, al coll, extremitats com a la
mucosa bucal o llengua).

-

Infeccions greus: necrosis tisular per soques molt virulentes.

-

Febre reumàtica.

-

Glomerulonefritis no supurativa que afecta als ronyons generalment després
d’una infecció cutània.

Tractament:
-Antibiòtics com la penicil·lina (si els bacteris causants de la infecció no s’han tornat
resistents).
- En la febre reumàtica es tracta amb penicil.lina per erradicar el bacteri de la gola.
- Per evitar episodis recurrents de febre reumàtica es realitza profilaxis amb penicil.lina
fins l’edat adulta en pacients que han tingut la malaltia.
- No passa amb la glomerulonefritis perquè no és recurrent. Noés necessària la
profilaxis amb antibiòtic.
3

Streptococcus pneumoniae

-

Pneumon= pulmó i kokkos = gra

-

Coc Gram-positiu

-

Es disposen en parelles o en cadenes curtes.

-

Algunes soques tenen càpsula
- Envolta la paret de molts bacteris
- Coberta viscosa externa formada per polisacàrids o proteïnes.
- Proporciona major virulència i serveix de protecció al bacteri.- Protecció enfront els mecanismes defensius de l’hoste.
- Factor important de virulència (dificulta la fagocitosis)

Epidemiologia i patogènia:
-

L’home és l’únic reservori d’S. pneumoniae

-

Microbiota nasofaríngea i orofaríngea normal (sobretot nens portadors)

-

Disseminació: secrecions respiratòries

-

Malaltia: microorganisme envaeix els teixit més profunds podentcausar fins
i tot la mort.

- Les infeccions neumocòsiques més freqüents són la sinusitis, otitis mitja i
neumonia.
-

En molts casos de neumonia neumocòsica (principalment extrahospitalaria o
comunitaria) es produeix bacteriemia (bacteris passen a la sang).

-

Una de les infeccions més greus que causa és la meningitis neumocòcica,
que sol ser a partir d’una infecció prèvia d’oïda....