Badalona

Geografia

Limita al sud-oest amb Sant Adrià de Besòs (Barcelonès); a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental); al nord amb Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); al nord-est amb Tiana i Montgat (el Maresme); i al sud-est amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja. Ocupa una àrea de 21,17 km². Segons dades del 2009, la població se situaen 220.888 habitants,[5] la qual cosa fa de Badalona la tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.
Badalona és una ciutat tant de mar com de muntanya. La serralada de Marina, passa per la part nord i oest del terme municipal. Podem destacar les muntanyes de l'Amigó, amb la Coscollada, de 465 metres d'altitud, el Turó de les Maleses, amb 462 metres i el Turó de Fra Rafael, amb 414 metres,entre d'altres. També la serra de Mosques d'Ase, amb una altitud de fins 131 metres, la serra de Montigalà, prop dels 150 metres, la serra Mediterrània amb un màxim de 171 metres, la serra d'en Boscà, fins als 198 metres i la serra d'en Caritg, amb turons de prop de 80 metres d'alçada.
També cal remarcar les rieres, abundants a la ciutat. La riera de Canyet (o d'en Folch), la de Sant Jeroni (od'en Jornet), la d'en Matamoros i la de Canyadó, així com els torrents d'en Grau, de la Vallençana, d'en Valls i d'en Vallmajor són els cursos fluvials més importants (si bé a la part de muntanya hi ha nombrosos torrents). A part, hidrogràficament parlant, hi ha fonts en la part de muntanya que reguen les rieres.
Badalona forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la província deBarcelona, i és el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs, formada també per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, i en la qual sovint s'inclou Tiana i Montgat.
[modifica]Clima


Vista de la zona de Badalona i la Serra de Marina, amb la fàbrica d'Anís del Mono a l'esquerra.
El clima de Badalona és similar al de Barcelona, tant pel que fa a les temperatures coma les precipitacions. Segons les dades de l'estació meteorològica del Museu les mitjanes entre el 1968 i 2008 posen de manifest un clàssic clima de la costa central catalana, amb temperatures màximes i mínimes molt moderades per la proximitat del mar i un clar màxim de pluges de finals d'estiu i principis de tardor, un de secundari a la primavera i una primera part de l'estiu molt seca -a causade les altes pressions subtropicals- i un mínim secundari de finals d'hivern a causa de la preponderància dels vents del quart quadrant secs (mestrals i ponents).
La temperatura mínima absoluta en aquests 40 anys són els -7'2°C del 12 de gener del 1985 i la màxima els 40,8°C del 13 d'agost del 2003. La màxima precipitació diària recollida en aquests 40 anys són els 266'3 mm de la nit del 31 dejuliol a l'1 d'agost del 2002, durant un dels estius més plujosos i anòmals que es recorden, seguits dels 222 mm del 12 de novembre del 1988.
Les nevades, tot i que infreqüents, es poden produir de mitjana un cop per hivern, essent les més destacables en aquests 40 anys les del 12 de febrer del 1983, el 5 de gener del 1985, el 14 de desembre del 2001, l'1 de març del 1993 (amb uns 10 a 20 cm de neua gran part del municipi) i el 8 de març del 2010, dia en què es van acumular 7 cm de neu a la platja, 11 cm al barri de Bufalà, 20 cm a Can Ruti i entre 25 i 35 cm per sobre els 300 metres d'alçada a la serralada de Marina, registrant temperatures de tan sols 0,6º al centre de la ciutat pels volts de les quatre de la tarda. Com a nevades completament excepcionals, la prematura del 21 de novembredel 1999 -que va quallar a la mateixa platja- i la del 21 de març del 2007, que essent el primer dia de primavera van caure flocs de neu força grossos durant més d'un quart d'hora pels volts de les nou de la nit, amanit amb alguns llamps i trons. Rarament glaça a la part baixa de Badalona i ho fa més freqüentment a les rieres per damunt de Montigalà i prop del Besòs, tocant a Santa Coloma i Sant...