Bandolerismo y delincuencia

BANDOLERISME 1 DELINQÜENCIA A LES ACABALLES
DE L'ANTIC REGIM (PAíS VALENCIA, 1759-1843)
per

MANUEL ARnIT

El desassossec camperol és, almenys al País Valencia, un deIs trets
característics de la crisi de I'Antic Regim, segment historic que hem
afitat, apartant-nos d'una periodificació excessivament restringida (que
el situaria des del 1808 al 1814), entre el 1789 i el 1840. El comenc;a,ment del regnat de CarIes IV, coincident gairebé amb l'esclat de la
Revolució Francesa, i el final de la guerra civil deIs Set Anys serveixen millor per a emmarcar rampli període de crisi.
Les darreries del Setcents, com intentarem d'explicar més endavant d'una manera detallada, van veure ressorgir un foc que mai
no havia estat completament apagat: el bandolerisme. No es tracta,
ací i ara,d'explicar el fenomen, pero cal fer constar que la seuaarrel
va ser fonamentalment demografica. El nombre deIs homes es va multiplicar durant el segle XVIII, indubtablement per damunt del nivell
de la producció. El desequilibri que en resulta dona lloc a l'aparició
de formes de vida delictives o quasi-delictives que havien restat al
ralenti durant els decennis centrals de la centúria. Elbandolerisme
va obtenir bona part deIs seus contingents d'entre els excedents humans de la crisi demografica. Una interpretació total de la crisi de
l'Antic Regim en aquesta direcció va ser brillantment desenrotllada
per Brunschwig per a la Prússia deIs temps de la revolució, l i permet
una aproximació a l'explicació del significat simbolic que la figura del
bandoler va atenyer als primers temps dela revolució burgesa, i de la
temporal coincidencia entre ambdues revoltes, burgesa i campero la.
Una societat com la de I'Antic Regim es basava en el manteniment
1. La crise de l'État prussien
romantique, París, 1947.

a la

fin du XVIII sitlcle et la genese de la mentalité

188

Manuel Ardit

aUDS status rígidament adscrits que feien practicament impossible la
mobilitat social: raccés a les jerarquies de l'exercit, de r administració, a la terra amortitzada, la indústria gremialitzada o el comere;
monopolitzat. La població triplicada de finaIs de segle va topetar
amb aquests obstacles i la burgesia va lluitar per una societat oberta,
per una llibertat que significava l'obertura deIs status sobergament
detinguts per les classes privilegiades. No va ser, pero, laprimera
protesta la burgesa, ja que aquesta cIasse va viure tranquiHament
sota el suau jou del Despotisme lllustrat i eIs beneSeis del comerg
america. La protesta camperola, anarquica o personalista - miRenaria en terminologia de Hobsbawm -, es resolgué en avalots, pogroms
antifrancesos i en insignes bandoIers, que més tard van ser convertits en herois, símbols de la lluita per les llibettatsburgeses. L'any
1808 va ser el de la coincidencia entre ambdues revoltes. Vicent Bertran de Lis, el més representatiu deIs burgesos liberaIs valencians,
data l'inici de les seues activitats polítiques el mes de maig d'aquell
any.2 Al mateix temps que la burgesia local prenia el poder amb la
formaci6 de la Junta Suprema, esclatava, sota la forma d'una formidable degolla de francesos, la revoita deIscamperols de rHorta i
altres comarques. Pero el malestar agrari era ja antic i 1'any 1801
havia inaugurat el nou segle amb una jacquerie que tingué com a
epicentre les Riberes del Xúquer.3 Només vuit anys abans, el 1793,
una altra revolta, mig urbana i rural, havia esclatat a la ciutat de
VaUmcia contra eIs francesos.
La lluita contra les tropes napoleoniques, croada religiosa, guerranacional d'alliberament, va coRocar temporalment sota una mateixa
bandera grups i homes de tendencies oposades. Camparols fanatitzats per la clerecia rural, rectors iHustrats, burgesos, aristocrates reialistes i bandoIers convertits en guerrillers lluitaren junts contra l'invasor Napole6. Per a uns representava l'Anticrist, per a altres el
botxí d'Europa i de la llibertat, pero era l'enemic comú....