Barbarismes

BARBARISMES

VALENCIÀ

15 Paraules


Dissort: Desgràcia.

Centella: Partícula inflamada que es desprèn d’un cos.

Potiner: Brut. Messell, -a: D’una insensibilitat absoluta.

Hidràcid: Àcis que no conté oxigen.

Gipó: Prenda de vestir que cobreix dels muscles a la cintura, amb mànigues.

Sarraí: Moro, àrab.

Treva: Cessaciótemporal d’una lluita.

Disseny: Dibuix enquè s’assenyalen tan sols els contorns.

Missiva: Carta.

Seguici: Conjunt de persones que acompanyen a algú per fer-li honor.

Empara: Protecció,defensa.

Naip: Carta de jugar.

Hulla: Carbó fòssil.

Hosanna: Exclamació de lloança a Déu.

Adient: Adequat.



15 Barbarismes


Alquilar-Llogar

Sentarse-Seure

Crusar-CreuarBusó-Bústia

Tobillo-Turmell

Gafes-Ulleres

Queso-Formatge

Bocadillo-Entrepà

Mancha-Taca

Medir-Mesurar

Fresa-Maduixa

Despedirse-Acomiadar-se

Escurrir-EscórrerAbasteciment-Proveïment

Medició-Mesurament


Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia;[1] es considera un empobriment de la llengua a quès'importa.
El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i quela interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.
El barbarisme esprodueix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla decanvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituir els termes genuïns.
Cal tenir en...