Barcelona medieval

“Muralla endins, els carrers són estrets i encara es van
empetitint amb pedrissos, taules i taulells que embarassen el
pas dels vianants. L’ambient general és d’una gran activitat.
Arreu es veu el tragí de pedres que vénen de Montjuïc. La
febre constructora no s‘atura durant els darrers segles
medievals: edificis religiosos i civils es vesteixen segons el nou
estil gòtic, cada vegada hi hamés cases i palaus de pedra que
donen un aspecte a la vegada elegant i sobri a la ciutat”
VINYOLES, T. (1999). “Ús social de l’espai a la Barcelona
Gòtica”, a La Barcelona Gòtica. Barcelona: MHCB, 1999. p.
67.
“El gòtic català és senzill, barat, modest, fet sense recursos,
però alhora extraordinari. Sembla que segueix les màximes
que donaven al país en totes les esferes de la vida iactivitats
quotidianes: amb el mínim de recursos aconseguir el millors
resultats. El gòtic català o occitanocatalà posa bona part de
l’èmfasi en l’essència, en els interiors, negligint potser
intencionadament la façana, l’embolcall exterior. A diferència
del gòtic centreeuropeu, grandiloqüent i gesticulant, el gòtic
català ofereix una serenitat que es concreta en la construcció
d’interiors serens,espaiosos i sublims”.

Durant l’època medieval, Barcelona va créixer
de manera constant, tant en nombre de
habitants com en extensió. La Barcelona de
l’alta edat mitjana s’agrupava al voltant del
barri episcopal i del palau comtal dins de
l’antiga muralla romana, però en augmentar
la població s’ocuparen els camins i es crearen
nous barris extramurs, les viles noves.
Aquest creixementfora muralles va fer
necessària la construcció d’una nova línia
defensiva. La muralla es construí en diferents
anys entre finals del segle XIII i principis del
XIV. Aproximadament en dos cents anys, la
ciutat havia multiplicat per quatre la seva
extensió i el seu nombre d’habitants.
Aquest perímetre d’època medieval va
configurar la fesomia de la ciutat al llarg dels
segles i no fouenderrocat fins a mitjans del
segle XIX.
Quan pensem en una ciutat medieval emmurallada, hem
de tenir present la importància que té ser-ne dins o fora.
Així, fins al segle XIII, el habitants de les viles noves resten
fora del recinte en espais oberts i mal urbanitzats, separats
de l’urbs per rieres i malesa. Amb la nova muralla, queden
dins els murs que protegeixen i tanquen a la vegada, quedefineixen el ciutadà amb els seus privilegis i estableixen un
sistema d’impostos.

Al segle XII, els comtes arriben a Barcelona
amb un patrimoni molt debilitat i això farà
que al llarg del segle es creïn iniciatives per
augmentar i fiscalitzar el seu patrimoni. Això
es farà a través dels monopolis senyorials, sobre
el sacrifici i venda de bestiar, sobre els forns,
els molins i lespeixateries. Aquesta nova
fiscalitat afectava l’activitat comercial dels
forasters i els habitants de la ciutat, que pagaven
impostos en funció de la seva riquesa. El comte
rei es recolza en les noves elits urbanes que
l’ajuden donant suport econòmic a la seva
política d’expansió per la mediterrània i això
comportarà la creació d’unes noves
institucions de poder, vinculades al poder
municipal.
Alsegle XIII, la ciutat canvia la seva fesomia:
urbanísticament i arquitectònica. Barcelona
s’ha convertit en el principal port de la Corona
catalanoaragonesa i en un dels més importants
de la península. A la ciutat, arriben mercaders
i mercaderies de tot arreu: productes de luxe
vinguts d’Orient (espècies, sucres, colorants);
teles de Flandes i marfil i esclaus d’Àfrica. Des
de la ciutataquests productes es redistribuiran
per tota la península.
L’exportació de productes locals també s’inicia
en aquest segle, però es consolida a inicis del
segle XIV, quan creix la quantitat i qualitat de
productes manufacturats que s’introduiran en
les rutes comercials internacionals. Això donarà
lloc a la creació dels consolats de mar,
institucions creades per vetllar pels interessos...