BARROC

BARROC.
CONTEXT HISTÒRIC
Per entendre l’art barroc cal parlar del sorgiment de les monarquies absolutes. Durant el segle XVII, el poder polític dels monarques es va enfortir i va donar lloc a l’aparició d’aquestes monarquies. L’absolutisme es va generalitzar a Europa, a accepció d’Anglaterra i Holanda, i desemboca a principis del segle XVIII en el despotisme. Aquest poder absolut va tenir laseva justificació teòrica ja que s’afirmava que l’autoritat del rei tenia un origen diví. Teòlegs i juristes van ajudar a forjar aquesta idea. Alhora, les monarquies absolutes es van envoltar no només d’una gran cort sinó també d’un ampli aparell administratiu que tindrà com a seu la capital de l’Estat i potenciarà el desenvolupament de l’urbanisme. Finalment cal dir que els interessos nacionals esradicalitzen i les nacions europees pretendran imposar la seva hegemonia a Europa per mitjà de la força. Les grans potències del segle XVII foren França i Àustria.

Per altra banda, la ruptura del món cristià és l’altra referència obligada per entendre el barroc. La reforma protestant iniciada per Luter va dividir el món cristià en dos: el protestant i el catòlic. Com a conseqüència l’esglésiacatòlica emprendrà una renovació espiritual de la mà del Concili de Trento, amb l’objectiu de mostrar l’error del protestantisme i consolidar les veritats de la fe catòlica. És per això que l’art esdevingué un instrument al servei de la religió, que pretenia manifestar les veritats de la fe i l’esplendor de la litúrgia de la mateixa manera que també va servir a les monarquies absolutes per reflectiramb fastuositat i grandiloqüència el poder reial.
______________________________________________
ESTIL
El barroc és un estil artístic que té el seu origen a Itàlia durant el segle XVI i XVII i que s’estén ràpidament pels països Europeus catòlics i absolutistes. Més tard s’estendrà també per les colònies americanes. Entre els anys 1700 i 1715 deixarà pas als estils rococó i al neoclassicisme.Durant molt de temps el barroc fou valorat amb menyspreu perquè es considerava extravagant i contrari al bon gust.
L’art barroc es pot considerar la manifestació d’un poder que busca impressionar, emocionar, i fer ostentació de la seva grandesa. De manera que l’arquitectura, l’escultura i la pintura es conjugaran en programes estètics i al·legòrics molt complexos. Segons el context històric, l’artreflecteix el moment contradictori i crític i dual: barroc catòlic, barroc protestant: Naturalisme/classicisme, temàtica religiosa/temàtica profana, art cortesà/art eclesiàstic, art íntim/art familiar. En línies generals es pot afirmar que l’art barroc compleix les següents característiques: la recerca, tant del moviment real com del moviment imaginari, l’intent de suggerir allò que és infinit, laimportància de la llum i dels efectes lumínics, el gust per la teatralitat i per tot allò que és escenogràfic i fastuós, la tendència a batejar les disciplines artístiques per aconseguir un resultat unitari i l’horror vaqui, és a dir, el rebuig pels espais buits i el gust pel recarregament decoratiu.
Arquitectura:
Pel que fa a l’arquitectura, aquest vehicle es convertirà en el principal de totl’estil barroc, i la resta hi estaran supeditats. L’arquitectura integrarà tots els vehicles artístics. Els edificis més significatius seran: el palau com a manifestació del poder polític, i l’església com a manifestació del poder religiós. Al mateix temps sorgeix la preocupació per l’urbanisme.
El barroc tracta de donar forma arquitectònica a una massa única i es rebutgen els plantejaments senzills igeomètrics. És per això que s’utilitzen plantes el·líptiques, ovals o esquemes derivats de traçats geomètrics complexos. Com a conseqüència lògica, en aquestes plantes s’ondularan les parets. Tanmateix, les façanes s’entendran com un element unitari pel conjunt.
Els edificis barrocs substituiran les línies rectes per les línies ondulants, i les superfícies planes per superfícies ovals o...