Bartomeu Rossell P Rcel

B. Rosselló-Pòrcel, Tempestat de flama

INTRODUCCIÓ

La Generació del 36 ve marcada per la Guerra Civil i inclou els autors de la “generació sacrificada”, que es trobaven en ple període d’iniciació literària en l’esclat de la guerra: Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu i Marius Torres. És una generació que opta per un llenguatge que pugui transformar la realitat en una essència pura (la poesia ésvàlida per ella i mateixa, tot i anar lligada a la poesia social, ja que el poeta parla dels seus problemes i dels dels altres). Després de la guerra, es pren com a referent Rosselló-Pòrcel, pel fet d’agermanar tradició i modernitat, i incloure moltes influències.

BIOGRAFIA

(Palma, 3 d’agost de 1913 – El Brull, 5 de gener de 1938). Fou un poeta i traductor mallorquí de família modesta, que vaestudiar batxillerat a l’institut de Palma, on va obtenir una beca i va ser deixeble de Gabriel Alomar. Durant la seva joventut va publicar nombrosos articles de caràcter cultural, on barrejava el català i el castellà. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i fou deixeble de Carles Riba i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitació del foc i amb qui va manteniruna relació molt estreta. Un cop a Madrid, va fer plans amb el grup de la revista Cruz i raya de publicar una secció sobre lletres catalanes, però es va veure sorprès per la Guerra Civil i va retornar a Barcelona. Allà s’allistà a l’exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats. Finalment, malalt de tuberculosi, va morir a l’edat de 24 anys. Aquesta mortprematura el va convertir en un símbol d’una generació perduda, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gairebé mitificada.

INFLUÈNCIES LITERÀRIES

Tendència culturista: des d’un principi entén la poesia com una experiència intel·lectual i el poema com un acurat treball lingüístic. Es troba relacionat amb el post simbolisme, pel fet de considerar que la paraula nopot plasmar la realitat ni l’essència de les coses. Rosselló-Pòrcel, però, tot i no fer poesia social, no es troba al marge de la realitat, té un cert contacte.

Ruptura estètica amb l’Escola Mallorquina: en els seus primers poemes és evident la influència d’aquesta escola (on destaca Joan Alcover) pel que fa al paisatge i la perfecció formal, però amb la publicació de Nou Poemes es dona peracabada (recerca de nous camins). Gabriel Alomar és qui l’incita a influenciar-se.

Acostament a la poesia pura (Carles Riba): a partir de la publicació de Nou Poemes té tendència a una poesia difícil, hermètica, complexa, sofisticada, lliure en la forma, de versos breus i amb ritme (musicalitat), que pretén aconseguir l’essència de les coses, donar misteri a la realitat quotidiana, utilitzar símbols,metàfores i figures retòriques, i considerar la poesia com alguna cosa autosuficient, original i efectiva.

Relació amb la poesia de la Generació del 27. Tradició barroca: rep influència d’aquesta generació pel fet de presentar la vida com una lluita i una tensió constants. Fou deixeble de Jorge Guillén, i va tenir contacte amb ells per la seva estança a Madrid. Aquesta influència destaca enQuadern de Sonets, on Rosselló-Pòrcel opta per la unió de contraris. Algunes de les característiques, a partir de les quals es va influenciar, són: els temes principals són l’home, l’amor, la mort, el destí i temes populars; pretenen modernitzar la poesia sense trencar amb la tradició i els clàssics (equilibri entre el nou i l’antic), i per això utilitzen tant estrofes tradicionals com clàssiques(vers lliure, repetició i paral·lelismes); donen molta importància a l’expressió lingüística i les figures retòriques; tenen una intenció estètica, ja que eliminen de la poesia allò que no es bell per tal de crear poesia pura; i finalment, el recurs de l’oxímoron (paraules que s’exclouen entre si).

Acostament a l’avantguardisme -> mecanismes estilístics: gust per la provocació, la sensualitat, la...