Bases Per A L' Acció Socieducativa Amb La Infàcia

1.1 Protocol d'actuació clínic-assistencial de maltractaments aguts en la infància
L'apartat de detecció-diagnòstic del protocol de la Generalitat, davant de situacions de sospita o certesa de maltractaments o abús sexual compren: el diagnòstic clínic, el diagnòstic social i la recopilació d'informació que s'obtenen de les accions coordinades de serveis interdisciplinaris (àmbits del'ensenyament, sanitari, de serveis socials, policia, entitats d'oci i d'altres). Aquest document assenyala l'àmbit sanitari i el tractament dels maltractaments aguts, dividits aquests en maltractaments físics i/o sexuals.
Per l'estudi dels maltractaments físics caldrà disposar d'un bon historial clínic, una exploració física (lesions mucocutàneas, osteoarticulars, intracraneales, viscerals o toràciques,oculars, ano-genitals i el síndrome de Munchausen “per poders”), així com l'observació de la conducta dels pares i dels infants. Caldrà disposar tots els mitjans per determinar la certesa del diagnòstic.
Pel que fa al segon grup dels maltractaments aguts, trobem l'abús sexual; què es pot presentar com a urgent o no urgent. Segons el protocol, consisteix en realitzar l'historial clínic, l'exploraciófísica (exploració general, genital i anal) i les exploracions complementaries com les proves clínico-assistencials i forenses.
En tot cas, si es valora que la situació és de risc (o existeix maltractament lleu) requerirem els serveis socials primaris; en canvi si es consideren greus, caldrà sol•licitar la intervenció de DGAIA.
Per a tot això caldrà observar els signes d'alerta, els factors derisc de maltractament (micro i macrosocials).

1.2 Anàlisi crítica
Davant d’una un procés d’avaluació el professional ha de ser capaç d’enfrontar-se a la situació des de un punt de vista que li permeti accedir a la informació que la víctima i l’entorn posa a la seva disposició.
Per tal de fer aquesta tasca hi ha definides dues tendències des de les que el professional treballa:
En primerlloc, prendre un indicador com un estàndard susceptible de tenir entitat pròpia, es a dir, la combinació de factors donarà com a resultat la identificació del problema.
Tot i així els indicadors poden ser ambigus, per exemple problemes psicològics poden ser trastorns en si però també indicadors de maltractament o abús.
També poden ser determinants malgrat la seva simplicitat, és a dir, relacionar unefecte produït en l’infant amb una causa que no te per que ser real.
I per últim la imprecisió del professional que observa els fets d’una manera subjectiva, fent ell de jutge del que està bé i d’allò que és correcte o no.
En segon lloc, prendre cada indicador com a dificultat que respon a una lògica, en aquest aspecte cal remarcar la importància d’un treball interdisciplinari, on cadaprofessional del seu àmbit (educadors, mestres, metges, psicòlegs..) parli sobre el seu objecte de treball, posant en comú la informació per tal de fer un bon diagnòstic i seguiment.
Es pren al subjecte com a víctima d’un seguit de fets que escapen del seu control. A més de que aquest subjecte escapi dels raonaments de causa-efecte. I per últim, les dificultats serveixen com a signes per avançar en ladetecció del problema i la seva posterior resolució.

1.3 Marques històriques identificables en l’enfocament del protocol
A l’apartat de detecció del protocol escollit, hi trobem la part més de diagnosis mèdica i un altre apartat anomenat “Detección de malos tratos infantiles. Elementos para determinar el diagnóstico social”, comentarem aquí aquest últim ja que és aquí on podem extreure algunrerefons que parla d’una manera d’enfocar la detecció esquitxada encara amb certes marques històriques.
Sobre la part de detecció i diagnosi mèdica només direm que encara ara molta de la responsabilitat o pes sobre aquesta qüestió recau sobre la part mèdica. La protecció a la infància té un origen molt marcat per un intent d’eradicar les grans taxes de mortalitat causades per la guerra en...