batalla de l'ebre
L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’Exèrcit Nacional estava realitzantsobre el front valencià, que amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals, amb les tensions generades a Europa per lespretensions del règim nazi d’expansió territorial, feien necessària una operació que retornés a la República una posició favorable en les relacions internacionals.
L’operació dissenyada per l’EstatMajor del general Rojo preveia el pas del riu, la part més arriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxitde l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració.
La sorpresa inicial de l’operació va ser un èxit i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèrcit del’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet.
Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisiódel Cos d’Excèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i van ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió – Pobla de Massaluca – Vilalba dels Arcs –Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s’establia el dia 26 de juliol i fins al dia 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial.
Lareacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d’arreu del país per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels...
Regístrate para leer el documento completo.