delta de l'ebre




A diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tant abundants que en els arrossars calia portar les cames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any.

Han desaparegut algunes espècies com l'hemípter Naucoris maculatus , dit cutimanya al Delta , i en canvi es troba en expansió elcrustaci Procamburus sp, dit cranc de riu americà.
Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del 1917 (Mancomunitat de Catalunya) a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector. Dels lepidòpters n'hi ha infinitat d'espècies que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeogràfic, com Chilo supressalis, Borbozelleri o l'excepcional presència de diverses espècies de Danaus sp. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cangriformis.

Amb una base de fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: aranèids com l'argiope dels sorrals (Argiope lobata) o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits ( Libèl·lula sp) i toreros (Calopterixsp). Als vespres d'estiu, nuvolades d'efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum.

Els coleòpters tenen també una nombrosa representació i el seu paper en els diferents ecosistemes resulta bàsic: els iaios (Hydrophilus) dels arrossars i les seves agressives larves i miquels, el gènere Pimelia dels sorrals, així com Scarabeus, Anoxia, Amphimalon, Elenophorus, etc.

Quant al'herpetofauna, destaquem primer les nombroses serps d'aigua. Les tortugues són en canvi poc freqüents i les granotetes (Hyla meridionalis) estan quasi extingides; només la granota (Rana perezi) aguanta una població elevada. Entre els gripaus hi ha el comú i el d'esperons. El discoglós es troba aïlladament per tot el Delta. Les sargantanes es troben arreu (Podarcis hispanica) i a les platges correnles sargantanes del Psammodromus algirus, sorrals i d'altres (Acanthodactylus erythrurus). Els tritons són escassos i els dragonets (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus) es troben a les edificacions.

Els peixos són abundants per l'important paper que l'aigua juga al Delta i pels distints graus de la seva salinitat, que va des de nivells insignificants als ullals fins a la mar,passant pels aiguabarreigs del riu amb aquesta. Els esturions i les llamprees han minvat dràsticament, igual com es sabogues (Alosa sp). Per contra, han aparegut espècies noves com la perca americana (Micropterus salmoides), el lluç de riu (Esox lucius ), el peix gat (Ictalurus nebulosus) i el silur (Silurus glanis). A part d'aquestes espècies, més aviat escasses, n'hi ha d'altres ben abundoses:mugílids, ciprínids, serrànids, etc. dels quals es pesquen centenars de tones cada any. Les anguiles han constituït una pesca tradicional (30 a 50 tones anuals i més de 5 t d'angules). Les espècies marines de moixarres, corballs, reigs i molls han donat també justa fama al litoral deltaic.
Podeu veure la llista de peixos presents al Delta de l'Ebre, en el pdf adjunt.

Quant als mamífers, la intensahumanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars i els toixons), però consta la presència en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment, queden alguns conills boscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdries, eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates d'aigua, els ratolins i els furanys (Crocidura sp). El poblament de ratespinyades, abans extraordinàriament nombroses, ha minvat molt.

L'avifauna del Delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa ultrapassa de molt l'interès local i té una màxima importància internacional. Per això, en diverses convencions, el delta de l'Ebre apareix com a zona de màxim interès, per les colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins i pel pas...