Berger Introduccion a La Sociologia

1.Invitació a la sociologia
El que primer ens queda clar amb la lectura és que la sociologia no és un “treball social”. En canvi la sociologia es pot considerar (segons qui) com una ciència en tant que es basa en una observació meticulosa i que segueix unes regles. Així el sociòleg ha de seguir obligatòriament una metodologia, però tenint sempre en compte que no serà aquest el motiu del seuestudi, sinó que ha d´intentar comprendre la societat: això és el que ens queda clar durant les primeres pàgines de la lectura. A partir d´aquí podem especificar que el sociòleg s´iteressa sobretot en els fets dels altres i sobretot té interès per tot allò que és ordinari normal, podríem dir que les seves bases d´estudi són les activitats humanes, però observant-les d´una manera diferent.Posteriorment, s´intenta reflectir la sociologia com una forma de “conciència de la societat” ja que busca entendre-la i intenta trobar descobriments xocants per tal de fer-ho. Té una mena de preocupació intel;lectual.En resum podríem dir que el sociòleg intenta desemmascarar la societat.(PLANTEJA PREGUNTES TÒPIQUES)
Al llibre fa referència a “com adquirir un passat prefabricat”, i el que es vol explicar ésl´alternació a la nostra vida, ja que res a la nostra vida és estable, ni tan sols el nostre passat. El nostre passat varia en funció de la nostra forma de pensar, és a dir el que en un moment de la nostra vida ens pot semblar d´una determinada manera més endavant ens pot semblar totalment diferent. Així, s´arriba a la conclussió que nosaltres som qui ens creem que som.
Una vegada explicades laforma en que ens coneixm cadascu, es passa a situar l´esser dins la societat. A la societat hi ha una sèrie de normes que cal obeir, això és evident, però aquí també ens parlar del “control social” en sí des del mateix sistema, al qual tracta, toto s´ha de dir de forma pejorativa. En aquest capítol l´autor fa referència a tot allò que passa a la societat que nosltres veiem “normal” però que sianalitzem podem arribar ala conclusió que és tot un àmbit de falsetat. L´individu dins la societat té una sèrie de forces que el coaccionen i controlen. Per exemple la força policíaca, no és més que un d´ aquest controls socials emprat quan tots els demés mètodes fallen. Tambés s´esmenta la ridiculització i murmuració com uns d´aquest factors que fan de controladors socials. Calr que com és evidenttambé es clarifica que totos aquests controls socials tindran determinat efecte a l´individu segons la seva intel;ligència. En quant a les institucions l´autor deixa clar són les que canalitzen els fets, és a dir: el que ha de fer l´individu. A l´acabament d´aquest capítol es pot arribar a la conclusió que la societat és la que predetermina tot el que som, fem i el que ens envolta.(creences,llenguatge,.....), l´individu està dins la societat i per això està condicionada per aquesta
Però quan l´autor analitza la societa dins l´individu dóna la volta al que explicava fins ara. Una vegada dit tot això que la societat ens dicta tot allò que hem de ser i fer es fa la pregunta de si realment és l´ individu qui vol, en el fons, fer el que la societat dicta. Nosaltres “volem” fer el paper que lasocietat ens assigna. Així doncs l´autor s´endinsa en un debat en trobar la realitat real de l´individu a la societat. Per tal de fer-ho, investiga el que és la perspectiva sociològica: la teoria del rol, la sociologia del coneixement i la teoria del grup de referència. Per començar, la teoria del rol és la teoria que explica l´assimilació del paper de l´individu a la societat.Els rols són elspapers que cada persona interpreta a la seva vida. A la lectura veiem que els rols es van aprenent segons es coneix la societat, és a dir que la identitat es confereix, es manté i es transforma en funció de la societat. L´autor fa l´aclaració que evidenment cada individu poseeix unes característiques innates (transmissió genètica), però de fet, l´infant interioritzarà el món social, però hem de...