Bilinguisme

TEMA
------------------------------------------------------------------------------------------------------------BILINGÜISME I CONTACTE DE LLENGÜES
El concepte de llengües en contacte va ser difósl’any 1953 per Weineich per designar la relació de
dues o més llengües en el si de llurs comunitats. En el món existeixen prop de tres mil llengües. Com
que les comunitats lingüístiques no viuenaïllades, són freqüents els contactes entre llengües
distintes. No hi ha al món tants d’estats com llengües, per tant, la situació més comuna és que dins un
mateix estat hi convisquin diverses llengües.El monolingüisme és així, doncs, una situació estranya. Si
parlam d’estats, a Europa només trobarem Islàndia, Albània i Portugal. Però fins i tot en aquests
països hi haurà gent capaçd’expressar-se en altres llengües (per immigració, aprenentatge escolar,
etc.).
El contacte de llengües pot manifestar-se de manera distinta en cada societat. Però per tractar
aquest tema convé analitzar tota unasèrie de conceptes.
El bilingüisme.
Per bilingüisme entenem el cas més simple de plurilingüisme: aquelles situacions en què les llengües en
contacte només són dues –per oposició a trilingüisme,quatrilingüisme...-. Aquesta definició tan àmplia
ha provocat que s’hagi d’especificar:

a)

Bilingüisme individual.

És la capacitat d’una persona d’emprar dues llengües. Pot ser:
1.-Passiu(entén la segona llengua però no la parla o no la vol parlar).
2.-Actiu (l’entén i també la parla).
3.-Simètric (o ambilingüisme) si totes es coneixen per igual.
4.-Asimètric (si alguna la domina mésque l’altra).
5.-Instrumental (l’usa només per motius laborals, econòmics...)
6.-Integratiu (per exemple seria el cas de l’aprenentatge dels immigrants de la
llengua de la societat que els acull).b)

El bilingüisme social.

Es tracta d’una situació on el bilinguisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups
socials. En aquest cas s’usen dues llengües – una de pròpia i...