Biografia Fortuny

BIOGRAFIA MARIÀ FORTUNY I MARSAL

Ningú collirà tant d'èxit amb els quadres de gabinet com Marià Fortuny i Marsal, no només a Espanya sinó també a París i Roma, aconseguint la fama i obtenint una considerable fortuna que li permetrà tenir diverses cases obertes en diferents ciutats. Per desgràcia, la seva primerenca mort no li va facilitar l'ocupar un lloc destacat entre els grans mestres de lapintura espanyola, que li correspon sens dubte.

Marià Fortuny i Marsal va néixer a Reus (Tarragona) l'11 de juliol de 1838, en el si d'una modesta família que tindria tres fills més. El seu pare, també anomenat Marià, era propietari d'un petit taller de fusteria mentre que la seva esposa, Teresa, es dedicava a cuidar de la família. L'epidèmia de còlera que va assolar Catalunya en la dècada de1840 el va deixar orfe de mare als onze anys, sent recollit - després d'emigrar el pare a Barcelona - pel seu avi, anomenat "Marianet dels Figuris", hàbil ebenista que posseïa un teatre amb el qual es guanyava la vida pels pobles de la comarca. La relació entre avi i nét va ser molt estreta, existint entre tots dos una química especial. L'avi es va entusiasmar amb els dibuixos del petit, així queva considerar que el seu nét havia de completar la seva formació artística. Desde els nous que havia anat a l'Escola de Dibuix de Reus quan va decidir enviar-lo al taller de Diumenge Sobirà, on va apendre el maneig de l'oli i l'aquarel·la. També va aprendre amb un miniaturista anomenat Antoni Bassa, el qual li va ensenyar la minuciositat que caracteritzava la seva pintura, treballant en un amplinombre d'exvots. L'ensenyament artístic es compaginava amb l'estudi de les primeres lletres a l'escola de don Simón Fort. L'avi era conscient que la formació del petit havia tocat sostre a Reus; pensava que a Barcelona podia rebre una educació artística més completa i sense dubtar-ho va emprendre el viatge. En el mes de setembre de 1852 van arribar a la Ciutat Comtal, on va ser protegit perl'escultor Domingo Tallarn a la vegada que va col·laborar en l'execució d'obres religioses, tot familiaritzant-se amb el dibuix i l'ocupació de l'oli. El propi Tallarn, content amb els avanços del jove, li va gestionar una petita pensió de l'Obra Piula i la matrícula gratuïta a l'Escola de Belles arts de la Llotja, on va rebre per primera vegada formació oficial. Els seus mestres a l'Escola eren PabloMilá i Fontanals, Luis Rigalt i Claudio Lorenzale, membres de l'anomenat Nazarenisme Català que tenia posada la mirada en la història de Catalunya i en el Quattrocento italià. Va acudir també a l'estudi particular de Lorenzale, sent aquest mestre el que més va marcar al jove artista. Durant els cinc cursos que va romandre Marià a l'Escola va aprendre un rigorós dibuix, una superba execuciócompositiva i les qüestions relacionades amb l'ofici. Treballava incessantment, realitzant croquis, caricatures, dibuixos, ajudant-se econòmicament amb l'elaboració de xilografies i litografies devocionales, dibuixant en el camp al costat del seu amic José Tapiró i il·lustrant algunes novel·les com "El captaire hipòcrita" de Dumas o el "Quixot". Tant va treballar que va caure malalt, sent traslladat aBerga pel seu avi perquè es recuperés.

Els treballs d'aquest primer període estan dedicats a la temàtica històrica, sagrada o mitològica, manifestant una accentuada influència dels nazarins, especialment Lorenzale. Gràcies al quadre sobre Ramón Berenguer III al castell de Foix va aconseguir una pensió de la Diputació de Barcelona per traslladar-se a Roma. Va obtenir 8.000 reals anuals percompletar la seva formació artística durant un període de dos anys, havent d'enviar a canvi alguns treballs per mostrar els seus progressos a l'entitat. El 19 de març de 1858 va arribar a la Ciutat Eterna, sent la seva primera impressió absolutament negativa; "Roma m'ha produït l'efecte d'un vast cementiri visitat per estrangers". Acudia habitualment a l'Acadèmia Giggi on es dibuixava del natural,...