BIOGRAFIA

Jaime Castillo Luque

Comentari de text: Mar i Cel
El comentari que faré és de l’escena XIX de l’obra Mar i Cel, una obra escrita per ÀngelGuimerà(1845-1924) a l’any 1888, situada a laRenaixença.
Es tracta d’una obra de gènere teatral i d’un subgènere que és la tragèdia romàntica, com podem observar durant total’obra, ja que utilitza un llenguatge dramàtic i romàntic. Els símbols de l’obrasón el Mar, representat per Saïd perquè és pirata i el Cel, representat perBlanca ja que anava camí de ser monja. Aquesta metàfora s’utilitza perquè el Mar i el Cel només s’ajunten a l’horitzó, cosaque representaria la mort per a ells.El tema de l’obra és una observació sobre com dues persones de creences diferents són capaces d’estimar-se, deixant les seves diferències a un costat, enaquestcas la religió i la manera de viure.
L’escena XIX presenta un diàleg en el qual participen en Saïd, Blanca, Carles i Ferran. L’escena comença amb unaacotació que explica que Saïd és al camarot ipuja per les escales, però, en veure a en Ferran, Carles i els seus, torna a baixar ràpidament i fugint d’ells ja que elvolien matar. Continua amb crit de Blanca i amb Carles i Ferran expressant laseva alegria per haver-se apoderat del vaixell com diu Ferran: “La nau és nostra”.Saïd expressa la seva ràbia i veiem una acotació que explica un moviment que fa ell com per tornar a pujar, és unmoviment desafiant. Ferran diu: “A ell!” comper anar a atacar-lo i matar-lo i Saïd torna a anar-hi desafiant-los i dient que el matin.
Aquí és quan intervé Blanca, interposant-se entre Saïd i el seu p