Biología


Recuperació alumnat pendent: qüestions B/G (1r BACT)
1. L’origen del nostre planeta ha estat objecte d’estudi durant segles com l’estudi de fòssils, terratrèmols o volcans. Durant els segles XVII i XVIII i principis del segle XIX dominava el pensament geològic anomenat castastrofisme.
Catastrofisme: James Ussher, postulava que el relleu de la Terra havia estat format per grans catàstrofes,com per exemple, les muntanyes com a resultat de fenòmens geològics quasi instantanis i a escala planetària, dels quals el diluvi bíblic era el millor exemple.
Uniformisme: James Hutton, va publicar aquesta teoria, segons la qual els processos que s’ha esdevingut en la història de la Terra han estat uniformes i semblants als actuals. Va formular l’Uniformisme de manera precisa amb les següentspremises: uniformitat de les lleis físiques, de processos geològics, del ritme de desenvolupament dels processos geològics i de l’existència de pocs canvis en les condicions de la Terra.
Actualisme: la uniformitat dels processos geològics implica que sempre que sigui possible, hem d’interpretar els processos antics com el resultat de causes que encara es produeixen a la Terra, això dona lloc aaquesta teoria; l’actualisme es concreta en la citació “el present és la clau del passat”.
Gradualisme: la uniformitat de ritme dels processos geològics implica que les causes dels processos geològics sempre han actuat amb el mateix grau d’energia que veiem avui. L’actualisme i el gradualisme constitueixen els principis fonamentals en la interpretació de molt processos geològics actuals i la sevaacceptació suposa que aquests esdeveniments geològics es van produïr fa milers d’anys.
Neocatastrofisme: l’estudi en profunditat de molts processos geològics ha permès trobar casos freqüents de castàstrofes geològiques. Aquesta teoria intenta reunir el gradualisme amb el catastrofisme, Admet que el gradualisme és vàlid per a molts processos geològics, però diu que d’altres cal explicar-los comesdeveniments catastròfics puntuals i discontinus.


2. L’origen del Sistema Solar.

La formación de la Terrra s’ha de relacionar amb l’origen del Sistema Solar. La hipótesis de la nebulosa primtiva suggereix que els cossos del nostre Sistema Solar es van formar aproximadamente 4570 milions d’anys, a partir d’una enorme nebulosa formada fonamentalment pels gasos hidrógeno i heli, juntamente amb unpetit contingut d’elements químics més pesants. Es desenvolupa en 3 fases:
1- fase de condensació: el núvol de gas i de pols que va originar el Sistema Solar es va desestabilitzar gravitaròriament per l’explosió d’una supernova propera. Supernova: explosió d’una estrella perquè se li acaba la vida. Les forces d’atracció van dominar les de la repulsió de la matèria i el núvol va començar aconcentrar-se sobre si mateix, això va donar lloc a la condensació de la matèria. A la part central de la nebulosa, la concentració era més gran, i va donar lloc al protosol.
2- Fase d’acreció: els condensats es van unir per xoc i van generar fragments més grans, els planetesimals. Les successives unions dels plantesimals van donar lloc als planetes i satèl·lits. Aquesta acreció va acabar que al Soles van iniciar les reaccions nuclears de fusió. Lenergia alliberada del Sol va donar lloc al vent solar, que va escombrar la pols i el gas no acrecionat.
3- Fase de diferenciació: als cossos planetaris de mida més gran es va produïr una distinció química des de la superfície fins a l’interior. Els materials més petits no es van diferenciar, i van mantener la composició primitiva del SistemaSolar. A vegades cauen a la Terra i són anomenats meteorits de tipus contrita. Després els planetes van rebre matèria que era atreta per la gravetat i xocava contra ells, la qual va originar un perídode de bobardeig de meteorits , anomenat gran bombardeig meteòric. L’espai entre les òrbites dels grans planetes es va netejar de matèria i va originar la configuración actual.

3. La Formació de la...