Biosíntesi Triacilglicerols
Páginas: 6 (1478 palabras)
Publicado: 26 de febrero de 2013
BIOSÍNTESI DELS TRIACILGLICEROLS
La major part dels àcids grassos sintetitzats o ingerits per un organisme es transformen en triacilglicerols, molècules capaces d’emmagatzemar molta energia metabòlica (més de 38 KJ/g) o bé en els fosfolípids, components de la membrana plasmàtica. Els triacilglicèrids (lípids apolars) són les biomolècules que es poden acumular en quantitats més grans al nostreorganisme (una persona de 70 kg emmagatzema 15 kg de triacilglicèrids). A més a més, els quan les quantitats de glúcids ingerides són superiors a les capacitats d’emmagatzematge de glicogen a l’organisme, aquest excés també és convertit en triacilglicèrids.
← Via metabòlica
Els triacilglicerols tenen dos precursors: l’acil gras-CoA i el L-glicerol 3-fosfat. Pràcticament tot elglicerol-3-fosfat procedeix de la dihidroxiacetona fosfat (DHAP) generada durant la glucòlisi que és reduïda per l’acció de la glicerol-3-fosfa deshidrogenasa citosòlica lligada al NAD. Al fetge i al ronyó també es pot formar glicerol-3-fosfat gràcies a l’acció de la glicerol quinasa que fosforila el glicerol:
Dihidroxiacetona fosfat + NADH + H+ ( L-glicerol-3-fosfat + NAD+Glicerol + ATP ( L-glicerol-fosfat + ADP
La ruta que utilitza el DHAP predomina especialment en el teixit adipós, ja que els adipòcits no tenen glicerol quinasa i els precursors s’han de subministrar per intermediaris glucolítics. Malgrat tot, sigui quin sigui el seu mecanisme de formació, el glicerol-3-fosfat experimenta dues esterificacions successives per l’acilació amb l’Acil-CoA, per donardiacilglicerol 3-fosfat, també anomenat àcid fosfatídic que és el precursor tant dels fosfolípids com dels triacilglicèrids:
Acil-S-CoA + glicerol 3-fosfat ( monoacilglicerol-3-fosfat + NAD+
Monoacilglicerol-3-fosfat + acil-S-CoA ( diacilglicerol-3-fosfat + CoA-SH
La via cap a la formació dels triacilglicerols implica l’eliminació d’un grup fosfat mitjançant una hidrolització,portada a terme per l’àcid fosfatídic fosfatasa que forma 1,2-diacilglicerol i se li transfereix un grup acil procedent d’una tercera molècula d’Acil-CoA per formar els triacilglicerols:
Àcid fosfatídic+H2O ( 1,2-diacilglicerol+Pi
1,2-Diacilglicerol + acil-CoA ( Triacilglicerol + CoA-SH
Com ja hem dit, l’àcid fosfatídic és el precursor tant dels fosfolípids com dels triacilglicèrids.Pràcticament totes les cèl·lules són capaces de sintetitzar fosfolípids en certa manera (exceptuant els eritròcits madurs ja que en el seu citosol només hi trobem hemoglobina pel transport d’O2, mentre que els triacilglicèrids només es sintetitzen al fetge, al teixit adipós i als intestins. En les cèl·lules intestinals, durant la digestió es produeix un compost anomenat 2-monoaciilglicerol que ésabsorbit per les mucoses intestinals que disposen d’un enzim capaç de catalitzar directament l’acilació a mb un acil-CoA del 2-monoacilglicerol a 1,2-diglicerol que després serà acilat altre cop per formar un triacilglicèrid com ja hem vist en el procés anterior.
La síntesi de triacilglicerols també es pot portar a terme a partir d’àcids grassos activats amb una conversió dels èsters amb el CoAsegons la reacció:
La síntesi d’àcids grassos es realitza al citoplasma, però l’acetil-CoA es produeix als mitocondris. Per aquest motiu, l’acetil-CoA ha de travessar la membrana mitocondrial interna i arribar al citosol abans de poder ser utilitzada per a la síntesi d’àcids grassos. Per fer-ho, utilitza la llançadora del citrat: el citrat format als mitocondris es difon a través dela membrana mitocondrial al citoplasma, on es hidrolitzat per l’enzim citrat-liasa, donant lloc a acetil-CoA i oxalacetat. L’oxalacetat pot ser reduït a maltat per tornar a la matriu mitocondrial o bé processat per l’enzim màlic i ser utilitzat per produir part del NADPH que és necessari per a la síntesi d’àcids grassos.
← Regulació...
La major part dels àcids grassos sintetitzats o ingerits per un organisme es transformen en triacilglicerols, molècules capaces d’emmagatzemar molta energia metabòlica (més de 38 KJ/g) o bé en els fosfolípids, components de la membrana plasmàtica. Els triacilglicèrids (lípids apolars) són les biomolècules que es poden acumular en quantitats més grans al nostreorganisme (una persona de 70 kg emmagatzema 15 kg de triacilglicèrids). A més a més, els quan les quantitats de glúcids ingerides són superiors a les capacitats d’emmagatzematge de glicogen a l’organisme, aquest excés també és convertit en triacilglicèrids.
← Via metabòlica
Els triacilglicerols tenen dos precursors: l’acil gras-CoA i el L-glicerol 3-fosfat. Pràcticament tot elglicerol-3-fosfat procedeix de la dihidroxiacetona fosfat (DHAP) generada durant la glucòlisi que és reduïda per l’acció de la glicerol-3-fosfa deshidrogenasa citosòlica lligada al NAD. Al fetge i al ronyó també es pot formar glicerol-3-fosfat gràcies a l’acció de la glicerol quinasa que fosforila el glicerol:
Dihidroxiacetona fosfat + NADH + H+ ( L-glicerol-3-fosfat + NAD+Glicerol + ATP ( L-glicerol-fosfat + ADP
La ruta que utilitza el DHAP predomina especialment en el teixit adipós, ja que els adipòcits no tenen glicerol quinasa i els precursors s’han de subministrar per intermediaris glucolítics. Malgrat tot, sigui quin sigui el seu mecanisme de formació, el glicerol-3-fosfat experimenta dues esterificacions successives per l’acilació amb l’Acil-CoA, per donardiacilglicerol 3-fosfat, també anomenat àcid fosfatídic que és el precursor tant dels fosfolípids com dels triacilglicèrids:
Acil-S-CoA + glicerol 3-fosfat ( monoacilglicerol-3-fosfat + NAD+
Monoacilglicerol-3-fosfat + acil-S-CoA ( diacilglicerol-3-fosfat + CoA-SH
La via cap a la formació dels triacilglicerols implica l’eliminació d’un grup fosfat mitjançant una hidrolització,portada a terme per l’àcid fosfatídic fosfatasa que forma 1,2-diacilglicerol i se li transfereix un grup acil procedent d’una tercera molècula d’Acil-CoA per formar els triacilglicerols:
Àcid fosfatídic+H2O ( 1,2-diacilglicerol+Pi
1,2-Diacilglicerol + acil-CoA ( Triacilglicerol + CoA-SH
Com ja hem dit, l’àcid fosfatídic és el precursor tant dels fosfolípids com dels triacilglicèrids.Pràcticament totes les cèl·lules són capaces de sintetitzar fosfolípids en certa manera (exceptuant els eritròcits madurs ja que en el seu citosol només hi trobem hemoglobina pel transport d’O2, mentre que els triacilglicèrids només es sintetitzen al fetge, al teixit adipós i als intestins. En les cèl·lules intestinals, durant la digestió es produeix un compost anomenat 2-monoaciilglicerol que ésabsorbit per les mucoses intestinals que disposen d’un enzim capaç de catalitzar directament l’acilació a mb un acil-CoA del 2-monoacilglicerol a 1,2-diglicerol que després serà acilat altre cop per formar un triacilglicèrid com ja hem vist en el procés anterior.
La síntesi de triacilglicerols també es pot portar a terme a partir d’àcids grassos activats amb una conversió dels èsters amb el CoAsegons la reacció:
La síntesi d’àcids grassos es realitza al citoplasma, però l’acetil-CoA es produeix als mitocondris. Per aquest motiu, l’acetil-CoA ha de travessar la membrana mitocondrial interna i arribar al citosol abans de poder ser utilitzada per a la síntesi d’àcids grassos. Per fer-ho, utilitza la llançadora del citrat: el citrat format als mitocondris es difon a través dela membrana mitocondrial al citoplasma, on es hidrolitzat per l’enzim citrat-liasa, donant lloc a acetil-CoA i oxalacetat. L’oxalacetat pot ser reduït a maltat per tornar a la matriu mitocondrial o bé processat per l’enzim màlic i ser utilitzat per produir part del NADPH que és necessari per a la síntesi d’àcids grassos.
← Regulació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.