Bloc I Hist Ria

BLOC I: Història Social Contemporània

Curs 2014-2015
Grup T2

PLA DOCENT

Treball de curs:
Grups de 4 o 5 persones
Data de formació de grups: 17 març
Data de lliurement del treball (format paper): 5 maig
Dates d’exposicions orals: 18 i 19 maig

Lectures obligatòries
AMARTYA SEN, Desarrollo y libertad. Barcelona. Planeta, 1999, pp 233-275
E.P. THOMPSON, La economía “moral”de la multitud en laInglaterra del siglo XVIII.
DÍAZ JIMÉNEZ Francesc, La política laboral del règim nazi, 1933-1939
KERSHAW Ian, Hitler, los alemanes y la solución final, pp 201-231
ANTOLOGIA DE TEXTOS DE THEODOR ADORNO I WALTER BENJAMIN

Avaluació i percentatges
Avaluació única: Examen final únic (100%)
Avaluació continuada: Exàmens [60%] (primer parcial 30% + segon parcial 30%) + Treball [40% ]
Exàmens (60%) 40% activitats i exercicis pràctics + 60% contingut teòric
Treball (40%)  60% text + 40% presentació oral













1. HISTÒRIA SOCIAL CONTEMPORÀNIA

Sebastian HAFFNER, Historia de un alemán. Memorias, 1914-1933, Barcelona. Destino, 2006. Adaptació.
“[...] el relato científico pragmático de la diferencia de intensidad en los sucesos históricos. Quien desee saber algo al respecto ha de leerbiografías, y no precisamente de los hombres de Estado, sino las de los individuos desconocidos, mucho más escasas. En ellas comprobará cómo un “acontecimiento histórico” pasa de largo ante la vida privada, es decir, la verdadera, como una nube sobre un lago, nada se inmuta, sólo refleja una imagen fugaz”.
La història com a reconstrucció del passat. Hi ha fets històrics que per la vida de la gent notenen importància. La intensitat dels fets és relativa. N’hi ha que no tenen transcendència en la vida de les persones; d’altres sí, com la crisi econòmica (gent a l’atur, no incorporacions al treball, etc.). En tot això, el canvi polític és un altre exemple. El canvi de líder és important, igual que un canvi de règim.
En aquesta primera frase, l’autor ens vol dir que tot allò que diem succéshistòric no té la mateixa intensitat.
En la segona frase, ens ve a dir que hi ha moltes biografies de diferents personatges. Les memòries ens poden servir per diferents coses (desacreditar, justificar, ...). Per tant, les biografies de gent sense història, comunes, són difícils d’accedir, però igualment interessants. No ens interessa l’individu en sí, sinó utilitzar-la per arribar a l’època en què estrobava (trajectòria vital). Ens ajuda a reconstruir una època i saber com els fets van afectar a la persona. Si anem a aquestes biografies és important per veure com els fets històrics incideixen en els individus. Hi ha episodis que no ens afecten, però altres sí. Hem de saber quins són, com afecten i per què.
Per altra banda, hi ha esdeveniments que ens poden neutralitzar. La intensitat del fethistòric sobre la societat és important i s’ha d’estudiar. Hem d’anar més enllà del lloc i la data. Des del testimoni personal, l’autor ens parla d’això.

El nacimiento del mundo moderno, Paul JOHNSON.
La història es divideix en dos períodes: la prehistòria i la història. La transició d’una etapa cap a una altra es produeix amb l’aparició de l’escriptura, diferent arreu del món.
El període de lahistòria s’ha dividit en edats: l’edat antiga, caracteritzada per la caiguda de l’imperi romà, que s’agafava com a referent per explicar la següent; l’edat mitjana, període d’uns 2000 anys, caracteritzada per una estructura social concreta, on sorgeix la societat estamental; l’edat moderna, amb el descobriment d’Amèrica, la caiguda de Constantinoble, ... i caracteritzada per l’edat de l’AnticRègim que donarà pas a l’edat contemporània i al Nou Règim.
Per entendre els processos i canvis històrics, has de saber què va abans i què va després. En la història hi ha un eix historiador que és la cronologia. Es necessària per marcar les dues societats, en aquest cas l’Antic Règim i el Nou Règim. Es pot parlar també d’anacronisme, és a dir, situar malament un fet en un moment històric....