Breve Historia de Casi Todo Cap.6

CAPÍTOL 6. Grandes y sangrientas batallas científicas.



6.1. Qui i quan va plantejar per primera vegada una teoria formal de les extincions? Què deia, sintèticament, aquesta teoria? Quinsproblemes plantejava des del punt de vista del pensament dominant en l'època? En quin camp del coneixement va ser, potser, el major especialista de la seua època?

Va ser Georges Cuvier, al 1796.
Creiaque la Terra experimentava de tant en quan catàstrofes globals en què desapareixien grups de criatures. Això plantejava problemes inquietants perquè indicava una despreocupació per part de Deu, jaque creava espècies només per destruir-les.
Va ser, potser, el major paleontòleg de l'època.


6.2. William Smith, al 1796, va assignar als fòssils un paper clau per a l'estudi dels esdevenimentsocorreguts en la història de la Terra. Expliqueu, amb brevetat, en què va consistir la seua aportació, coneguda com al Principi de successió faunística.

Diu que, amb cada canvi d'estrats rocosos, esproduïa la desaparició de certes espècies de fòssils, mentre que altres seguien presents en els nivells subsegüents. Determinant quines espècies apareixien en què estrats, podies descobrir les edatsrelatives de les roques sempre que apareguessin.

6.3. Per què podem dir que la revelació de William Smith va resultar incòmoda en l'àmbit del coneixement de la seua època?

Va ser incomoda enl'àmbit del coneixement, perquè donava la imatge d'un déu hostil, que creava criatures i les destruïa repetidament i sense cap motiu aparent.

6.4. Qui i quan va encunyar el terme llatí dinosauria per areferir-se a un grup de fòssils pertanyent a uns animals que, des del seu descobriment, criden l'atenció de la humanitat? Per què no es considera que aquesta denominació sigui gaire acurada?

Vaser Owen, al 1841.
Es considera una afirmació no gaire acurada, per que aquest terme significa en llatí “llangardaix terrible”, i els dinosaures ni eren llangardaixos ni eren tots terribles.

6.5....