buuuuuf

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l'apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials dela història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de laminoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través deles eleccions del 1948. L'ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l'ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA),[4] fou condemnata cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d'un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern delpresident Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present aSud-àfrica.[5] Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills.[6] Era un apassionat de la músicaclàssica, d'autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.[7]
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se'l considera "el pare de la nació". Sovint se l'anomena amb el nom del seu clan, Madiba.[8][9]
Taula de continguts
  [amaga] 
1 Biografia
1.1 Família i estudis
1.2 Matrimonis i descendència
1.2.1 Primer matrimoni
1.2.2 Segon matrimoni
1.2.3 Tercer matrimoni
2 Activitat políticacontra l'apartheid
2.1 Resistència no violenta
2.2 Campanya de sabotatges i preparació de la lluita armada
2.3 Detenció i procés de Rivonia
2.4 Empresonament
2.4.1 Robben Island
2.4.2 Presó de Pollsmoor i primeres negociacions
2.5 Alliberament, premi Nobel i negociacions constitucionals
2.6 President de Sud-àfrica
2.6.1 Comissió de la veritat i de la reconciliació
2.6.2 Reconciliaciónacional
2.6.3 Reconstrucció econòmica
2.6.4 Política interior i internacional
2.6.5 Lluita contra la SIDA
2.6.6 Altres esdeveniments de la presidència
2.7 Després de la presidència
2.7.1 Salut i retirada progressiva
2.7.2 Organitzacions benèfiques i lluita contra la sida
2.7.3 Consell dels Global Elders
2.7.4 Política internacional
2.7.4.1 Mediador per a la pau a Burundi
2.7.4.2 Oposició ala guerra a l'Iraq i a George W. Bush
2.7.4.3 Zimbabwe i Robert Mugabe
2.7.5 Comercialització de la seva imatge i litigi jurídic
2.7.6 Altres esdeveniments
2.7.7 Darrers anys
2.7.8 Mort
3 El pensament de Nelson Mandela
3.1 Inspiracions: de la resistència no violenta a la lluita armada
3.2 El poder del diàleg i de la reconciliació
3.3 Ubuntu, «som els altres»
3.4 Lluita contra la...