Bèlgica

Bèlgica és un poema noucentista escrit per Josep Carner que publicà durant l'exhili l'any 1952 perque ell des de 1946 viu a Bèlgica, però aquest poema l'havia escrit el 1904 i havia publicat una 1aversió del poema el recull Llibre de poetes.

Com que es tracta de construir una idealitat, un model de país, el pais ideal que els noucentistes havien imaginat per a Catalunya s'ha de distanciar dela realitat que reflecteix, i per això se li fà imprescindible l'us del condicional i comença cada estrofa amb un verb acondicional.

A la 1a estrofa: Ens descriu un paisatge domesticat al serveide l'home, una natura equilibrada per a la verdor de les prades provocada per una fertilitat de l'aigua i amb una vegetació que acompanya el camí, però no obstaculitza sinó que és un ornamentenvellidor, que envelleix l'entorn.Aquest paisatge el que fa és acompanyar la vida harmònica
equil·librada de la natura en aquest espai, una nació que segons ellde bones gents plegades. Aquest entorn el quefa és propiciar aquesta harmonia, a viure en equil·libri. Acaba l'estrofa en aquests primers versos, fa una humanització de la natura que està al domini de l'home. I aquesta natura idealitzada és unaidealització de la realitat
A la 2a estrofa: Continua fent el mateix, dirigint-se a una ciutat sense conflictes, on l'art emociona, on no hi hagi classes socialment desamparades, sense diferències ion hi hagues a les cases un aire familiar, cohesionant per dir petites coses cotidianes. Una societat harmònica equilibrada, la típica Noucentista.
A la 3a estrofa:: Ens dibuixa com és la ciutaturbanisticament, on convivien sense estridències, les cases antigues i els parcs que son espais per a les relacions humanes. Per tant una ciutat un s'homenatjava totes les persones que havien destacaten una àrea del saber, per tant la ciutat és un factor clau d'humanització. I acaba l'última estròfa apareixent el jò poèticdient que ell viuria en aquetsa ciutat sense destacar. Es podria viure...