Cafe de La marina Resumen

EL CAFÈ DE LA MARINA, DE JOSEP MARIA DE SAGARRA , ALTRES ASPECTES A COMENTAR.
Els versos: són decasíl·labs blancs ( amb ritme, però sense rima) disposats en tirades de nombre indeterminat. Alguns són imperfectes ( de 9 síl·labes) i a d’altres trobem llicències mètriques. Cal tenir en compte els fenòmens de contacte entre vocals: elisions [eliminació d’una de les dues vocals encontacte] Ja tindria ajustada la resposta i sinalefes [ unió en una sola síl·laba de dues vocals que formen part de mots consecutius] Que s’expliquen pel poble no interessa.

El parlar de Monsieur Bernat és escrit en cursiva per tal de distingir la seva parla de la resta de personatges i perquè s’introdueixen gal·licismes sense respectar l’ortografia del francès. Alguns són: amuseu (divertiu), xagrineu ( entristiu), hurús ( feliç), cupla ( parella) , enivrat ( embriagat), llapí ( conill) mariage ( casament) domage ( llàstima) biera ( bagul, taüt) afere ( negoci), gató ( pastís) ... Altres característiques de la parla de M. Bernat provenen del rossellonès: terminacions verbals en -i a la 1ª persona sing. Present d’indicatiu ( canti, pensi...) ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat... ) utilització de formes plenes dels pronoms ( me plau...) , u tònica ( flur, millú, seriusa, casadur, tut... ) ; desaparició de vocal en mots esdrúixols com histori que esdevenen plans.

L’autor introdueix formes lingüístiques genuïnes dels pescadors de Port de la Selva que no apareixen als diccionaris: prisa (rom ensucrat), ronya ( alga fina de color verd daurat)així et pagués amb ronya; xarrecs ( sabata o espardenya vella); grumir ( tirar menjar en un indret de la mar per atraure els peixos) cordill negre ( rajolí de vi negre); fer el mec ( ocell que sobrevola el mar per pescar, aparentment poc astut però difícil d’agafar)

Altres col·loquialismes: linya ( canya) , istiu (estiu) , tranyina ( teranyina. embarcació) , llimocs, ( llimacs)nissos ( anissos) grotes ( garotes, eriçons) eixorit ( eixerit); expressions com no fa ? ( oi que sí? ) ; us fa? ( us agrada)

Hi són presents algunes formes dialectals mallorquines: atlots, atlotes (nois –noies) i noms de peixos: guiules ( Femella del peix làbrid donzella) , caues ( gerla - mascle de la xucla vera).

El cafè de la Marina comparteix amb altres obres de l’autor unatemàtica: el sofriment que provoca en els personatges la presència d’un entorn hostil o d’una situació difícil als quals s’enfronten malgrat l’aparent feblesa. En aquest cas el conflicte gira entorn Caterina que ha viscut una relació frustrada amb un home del qual sabem, únicament, que és en un lloc indeterminat de França el fruit de qual l’han obligada a avortar.

A l’obra conflueixen elementscostumistes (ambientació en un poble costaner del cap de Creus; personatges extrets del món real, els pescadors, de comportament primitiu i parla molt popular) i elements romàntics ( excessiu sentimentalisme sobretot en el personatge de Caterina, òrfena que veu que ha de romandre soltera a causa del seu mal pas en un poble petit i ple de males llengües i sotmesa a la voluntat del pare qui pertapar el brut l’obliga a casar-se amb un comerciant banyulenc vell i ric ) El mateix final feliç de l’acció, el casament per amor de Claudi i Caterina, constitueix un element propi de la imatgeria romàntica, l’ idealisme.

Aquest desenllaç contradiu tot l’aire verista de la resta de l’obra. És una manera d’acontentar el públic amb el premi a la bondat i el dolor de la protagonista amb un amorreconegut.

L’obra segueix els patrons clàssics d’estructura: Acte I - Plantejament // Acte II - Nus // Acte III- Desenllaç.

Acte I – Presentació personatges, situació escènica i insinuació del conflicte. Es remarca el contrast entre Rosa, a punt de casar-se, i Caterina, que es resigna a la solteria. Acte II – la festa del casament de Rosa és el pretext per a l’aparició de Monsieur...