Caminar, Hablar, Pensar

EL CAMINAR
L’adquisició del caminar erguit
En el camninar no només estan implicades les cames i els peus, sinó la globalitat del cos i l’aparell motor. Tot el cos participa de tots els moviments, ja que el moviment d’una part implica el repòs d’altres. És tot l’aparell motor el que participa en cada moviment I contribueix a la seva execució.

Per a la comprensió de l’àrea motriu partim dedues idees claus:
- L’aparell motor és una unitat funcional.
- La interdependència muscular entre parts actives i parts en respòs.

El desenvolupament del caminar humà.
L’habilitat motriu del lcantant existeix ja durant el desenvolupament embrionari. Des del final del segon mes ja es peerceben moviments que en el cinquè també perceb la mare.
Després del naixmenet el nadó posseix unamovilitat general en la que sobresurten certes formes específiques. Per exemple la succió i la respiració, el moviment controlar dels ulls.

Aquest és el començament del procés motor que culimnarà al fial del peimer any de vida quan l’infant apren a caminar I aconsegueix amb açò el primer domini de l’espai.

L’adquisició d’aquesta capacitat es supedita a una determinada seqüència ordenarada quecomença amb el cap i el coll i paulatinament s’extén cap avall desembocant en pesu i cames. És la llei cèfalo-caudal i pròxim-distal.

Separació de Jo i el món
Si es té en compte que en coordinar els moviments oculars s’estableix el primer punt fixe en la relació de l’ànima amb el seu medi, es posa en evidència la importànica del veure com a acte humà. Açò no suposa inicailment percepció, peròsi inici d’exploració visual. D’aquí sorgeix la primera sensació de l’allà oposat a un mateix. Aqueta sensació confusa inicailment es va acalrant a poc a poc en el trasncurs del primer any I condueix gradualment a la constraposició de la sensació del propi cos amb el mon circundant.

En diferecniar-se cos i mon sorgeix el primer esbòs de consciència infantil que consta de percepcions sensorialsi sentiments que conflueixen. Però el procés de diferenciació comença quan el fillet/a dirigeix la mirada, i ja que la mirada es va fixant distingeix figura- fons. Després açò du al moviment del cap per orientar-lo com a òrgan d’orientació. I finalment distingeix les seves mans i aquestes comencen a af¡gafar coses i les poden tornar adeixar I aixeca el tronc i s’aguanta assegut. Quan l’infants’aixeca dret marca un moment decisiu pel que fa a la separació entre el mon i el seu cos.

El mon és quelcom que l’infant ha de consquistar movent-se per ell lliurement. El primer pas és el de caminar, en què l’infant passa de criatura a creador. La percepció dels conceptes espacials es fa també possible per el fenòmen de la separacio entre jo i el mon.

L’infant comença a controlar elsmoviments perquè sorgeix una progressiva claretat de consciència que gradualment fa ressaltar el cos com a jo front el mon circundant. Caminar suposa un procés de consicència que du a percebre el mon circundant com a quelcom que està fora de sí.

La mirada, l’agafar i el caminar son entesos com a parts d’un procés global.

Motricitat hered¡tada i motricitat adquirida
La primavera extrauterina fareferència al primer any de vida de l’humà, ja que en altres mamífers les funcions que es desenvolupen en aquest periode ho fan ja durant la gestació.

El caminar esta vinculat a :
- El control dels sentiments i estat d’ànim
- L’ús conscient de la facultat recordativa (memòria9
- Encara no s’arriba a la separació entre jo i el mon (es fa en adquisicions posteriors com la parla i elpensament.


S’estabelix així cert paral.lelisme entre l’any solar, en que la terra volta al sol i el primer any de vida del nadó. El nexiament equivaldria al nadal.
El primer somriure i l’aixecar el cap coincidiria amb la festa de pressentació al temple, la candelària.
Per Pasqua l’infant ja és capaç d’aixecar el cap I els braços des del terra boca avall. Agafa i respon sonrient ,...